Xoc t'enyorarem,
Rosa t'enyorarem
Cada dimecres tenia un puntet especial ja que estàvem a l'expectativa del què i com ens sorprendria el Xoc. Per noltros ha estat una mala notícia saber que ja no sortirà al carrer vestit de paper. No creim que sigui el mateix poder trobar-te'l a les mans que tenir que anar a cercar-lo per Internet.
I és que Xoc ha estat capaç de connectar amb la gent més jove, els fiets i fietes han pogut palpar per primera vegada una part del diari que els interessava, a casa amb els fills era motiu de lectura dels seus articles sempre interessants, el conte, la realitat de la vida dels fillets de l'Illa. També a les escoles ha estat i és el Xoc, una eina que s'utilitza per comentar els articles, per fer-hi treballs i per exposar els projectes que es duen a terme a les classes, cosa que als pares també ens permetia entrar al món apassionant de les escoles .
Tot açò degut a la bona feina de na Rosa Carreras. Hem tingut la sort de poder-la conèixer, i amb el seu saber fer i la naturalitat dels seus escrits, ha sabut transmetre aquest aire proper, fresc i entenedor que és el Xoc.
Ja que hem pogut compartir amb tu, Rosa, moltes històries escrites al Xoc i de la nostra història particular també te'n vas fer ressò, dir-te que gràcies al Xoc , els propietaris del bòtil que un dia des d'un creuer van llançar al mar i que en Josep va trobar, a Amèrica van poder llegir la notícia i el caire que havia agafat el fet del "message in a bottle", van decidir que ens volien conèixer i a l'estiu passat ens vàrem poder abraçar a Mallorca i trobar una gent simpàtica , propera i al·lucinada de veure on els havia portat el simple gest de voler comunicar-se d'aquesta manera tan romàntica.
Com veus són històries humanes que ajuden a comunicar-se i com dius al teu escrit, a fer un món més humà, millor i més feliç. Creim que amb els teus escrits ho aconsegueixes. Gràcies Rosa.
Biel Flores Truyol, Lin,
Marc i Josep
Ciutadella
Robo de macetas
en Alaior
Uno de los discretos encantos del pueblo y de sus vecinos son las macetas con plantas que muchos de sus ciudadanos dejan en los portales de sus viviendas.
Podríamos achacarlo a la incipiente crisis, pero seguramente ha sido la mala fe o las ganas de provocar desagravio gratuito impunemente al amparo de la noche, el caso es que las macetas han sido robadas. Y, se preguntarán uds, ¿por qué no entran las macetas por la noche?, pues porque aún se podía, hasta ahora, confiar en la buena fe de las personas y de paso alegrar un poco las calles de la ciudad que buena falta nos hace.
Joan Ameller García
Alaior