Una inquietante floración primaveral
Las plagas son excesos puntuales de la naturaleza, que provocan en la misma, desequilibrios en el entorno aquel donde actúan.
Este año la plaga no ha sido de langostas, procesionaria o de orugas peludas. Este año ha traído una inquietante floración primaveral hasta ahora nunca vista. La de déficits ocultos en autonomías y bancos, que amenazan todavía más, nuestro trabajo, nuestros derechos, nuestros ahorros, nuestro futuro. Los capullos financieros han florecido con virulencia, aflorando inusitadamente malas prácticas bancarias, malversaciones y abusos en el uso del dinero público.Los últimos ejemplos de las comunidades de Madrid, Castilla la Mancha y Valencia así como de Bankia, solo son, nos tememos, los primeros de otros que irán aflorando en la medida, que los auditores solicitados por el gobierno español vayan haciendo su trabajo. La plaga económica de esta primavera promete ser tan bíblica como aquellas acontecidas en Egipto.
El tratamiento de la misma, tal como se pretende con pesticidas, va a hipotecarnos durante mucho tiempo y no sabemos qué cánceres desarrollaremos en las estaciones venideras. Nos aseguran que la solución adoptada es la menos mala de las posibles. Puede ser verdad o no, pero de momento lo único cierto es que se actúa para paliar las consecuencias, pero no para acabar con los corruptos que han originado la plaga.
La sabiduría popular sabe que, si no se eliminan o reconduce a los bichos que amenazan los frutos, estos, tan pronto el tratamiento deje de hacer efecto, volverán a la carga de su particular depredación. Entiende, que mientras no se actúe en esa dirección, los esfuerzos que se demandan a la población, van encaminados únicamente a vestir a la mona de seda, que como todos sabemos al final, mona se queda. Y es que con esto de la crisis, de la misma manera que afloran inquietantes déficits, aflora también la percepción popular cada vez mayor de, que tanto monta, monta tanto, la política como los bancos.
Es una lástima que la primavera, una estación donde la regeneración de la naturaleza es fehaciente y palpable, no sea un ejemplo para nuestros gobernantes. Deberían darse cuenta de la necesidad urgente que tiene esta sociedad, para evitar plagas venideras, de una regeneración profunda, muy profunda, de la política y las finanzas bancarias.
Jordi Viola
Alaior
------------------------------
La "sensibilidad" social de la izquierda
Todavía perviven, en algunos sectores, viejos estereotipos que tienden a dibujar una izquierda muy sensibilizada con los más débiles y más necesitados, y una derecha, en cambio, insensible y pragmática. Unos, la izquierda, hablan de personas, mientras otros, la derecha, hablan de números.No deja de sorprender que ahora los partidos de izquierdas insistan tanto en que el Govern pague sus deudas con las asociaciones y colectivos sociales. Es una lástima que estos reproches no se hubieran producido mucho antes cuando, en verdad, comenzaron los problemas de pago a las entidades sociales. Este "interés" para que las entidades del tercer sector cobren ya podrían haberlo mostrado hace años y no lo hicieron. De hecho, basta hacer un repaso a las hemerotecas para descubrir cómo el 11 de junio de 2009, gobernando la izquierda, en la prensa aparecía: "Más de 40 entidades reclaman al Govern el pago de una deuda de 10 millones de euros, 8 redes de acción social que integran más de 40 asociaciones". Aquí no oímos para nada al PSOE o al PSM reclamar al Govern que pagara lo que se debía. En el pleno del Parlament del 9 de febrero de 2010 se interpeló a la consellera Fina Santiago precisamente por el impago de las ayudas a decenas de asociaciones del tercer sector y Santiago admitía que había falta de liquidez para los pagos.
La que fuera consellera y ahora diputada, Fina Santiago, que justificaba el impago a estos colectivos, es la misma que, ahora, después de haber dejado la caja vacía y las cuentas públicas como un solar, exige al Govern el pago inmediato de las ayudas que ella, precisamente ella, no pagó. Esto es el colmo del cinismo y la hipocresía. No cabe mayor desvergüenza.
Sin embargo, el culmen del cinismo fue cuando en abril de 2011 Francina Armengol presentaba, junto con Jaume Coll, presidente de ASPANOB, dos pisos nuevos cerca del Hospital Son Espases para ser usados por familias con hijos enfermos que tienen que desplazarse hasta Mallorca. A los cuatro meses, el 12 de agosto de 2011, en la prensa podíamos leer: "ASPANOB advierte que sus pisos de acogida peligran porque no ha recibido la subvención comprometida para 2011". O sea, hacerse la foto para después no pagar lo comprometido… Esperpéntico.
Por contra, el Partido Popular ha intentado, como un objetivo prioritario, ir saldando las deudas con estos colectivos. Por poner un ejemplo, en el año 2011, en el primer medio año, gobernando el Pacte de Progrés se pagó a ASPANOB 75.379,95 euros; mientras que en la segunda mitad de 2011, gobernando el PP, ASPANOB recibió 182.098 euros. Con el Pacte de Progrés se pagó el 29,28% y con el PP el 70,72% del total de las ayudas de 2011. Esto ya no son fotos, esto son realidades.
En estos momentos, se puede afirmar que todas las entidades del tercer sector están cobrando las ayudas y que en este primer año de gobierno del PP se ha ido reduciendo el importe pendiente de pago en todas ellas. Queda muy claro, que mientras unos se hacen la foto, el PP cumple los compromisos y paga.
Antoni Camps Casasnovas
Diputat autonòmic del Grup Popular
Ciutadella
------------------------------
Han fet el ridícul
Fer el ridícul, això és el resum de tot un any en què el PP ha volgut aplicar el que denominen com a lliure elecció de la llengua a l'ensenyament sense saber com ho havien de fer. S'escuden en el compliment d'una sentencia del TSJIB que, en primer lloc, podrien haver recorregut, cosa que no van fer o, en segon lloc, donar-li compliment en el cas de la petició concreta d'algun progenitor que volgués que el seu fill o filla pogués estudiar en l'altra llengua oficial d'aquesta comunitat.Però el que ha sortit és un nyap que ni tan sols estic segura que compleixi la sentencia esmentada, ja ho diran els missers.La Conselleria va publicar fa unes setmanes una Ordre d'admissió d'alumnat que únicament permetia comptabilitzar una o altra opció, català/castellà, o cap i en aquest cas s'aplicava el projecte lingüístic de centre, però que no explicava les conseqüències pràctiques. Els pares elegien una llengua sense saber si el seu fill o filla acabaria sent el 'raret' de la classe pel fet d'elegir una opció minoritària. I ara, quan s'ha vist el percentatge tant petit dels que han elegit el castellà, la Conselleria treu una resolució que ve a dir que com no tenen temps de fer una nova disposició general per que entri en vigor per al curs 2012-2013, que cada centre s'espavili.
Segur que el Tribunal Superior de Justícia de Balears no sabia l'embolic que es faria el conseller Bosch, i menys que l'utilitzarien d'excusa.
Res, que els gestors de la Conselleria d'Educació el que estan demostrant per ara és una gestió fruït de la improvisació i el descontrol, però això afectarà aquest curs a uns 50.000 fillets i filletes de les Illes Balears d'entre 3 i 7 anys i a un bon grapat de professionals; i amb això no s'hauria de jugar.
Crec que la ciutadania s'hauria de demanar perquè es podran fer atencions individualitzades en el cas de la llengua i no n'hi podrà haver per atendre a aquells que tenen dificultats d'aprenentatge. Quina pena!
Cristina Rita
Diputada del PSIB-PSOE
al Parlament balear
------------------------------
Volen que no arribem a final de mes
L'altre dia em vaig trobar amb el següent titular: "L'únic que pot salvar la situació és davallar els sous als funcionaris".
Era el que deia un economista, quan li demanaven que es podia fer per evitar la intervenció d'aquesta comunitat autònoma. El primer que vaig pensar va ser: a Grècia els han davallat un 25% i la situació no s'ha salvat per res.Resulta que aquest senyor també és conseller del Banc d'Espanya i això explica moltes coses.
Des de fa molts d'anys m'he donat compte que, quan un representant de la banca apareix als mitjans de comunicació, tant si l'economia va bé com si estem en plena crisi, sempre insisteix en el tema d'abaixar sous a tots els treballadors, siguin públics o privats.
Diuen que hem de ser més competitius, però no xerren mai de competitivitat via productivitat.
És bastant contradictori que uns senyors, els banquers, cobrin tant per dir que nosaltres, els treballadors, hem de cobrar manco.
Per què està tan interessat el sector bancari a davallar els salaris?
El principal negoci de la banca és deixar doblers a canvi de cobrar uns interessos.
Com més baix tinguem el jornal, més possibilitats hi haurà d'haver d'endeutar-nos quan ens enfrontem a una despesa important, perquè no haurem pogut estalviar pràcticament res i no tindrem més remei que anar al banc a demanar doblers.
Tot i que ara la banca és molt reticent a concedir crèdits, ja que està molt ocupada tapant els seus forats i especulant contra el deute sobirà, açò és el que ha fet fins ara i el que seguirà fent després. El salaris baixos, a més de ser un negoci per a la banca, generen pèrdua de llocs de feina i crisi. Cada vegada les rendes salarials tenen un percentatge menor en el repartiment de la riquesa d'aquest país i això és insostenible.
Segons el premi Nobel d'Economia Stiglitz i l'economista V. Navarro, estem davant una crisi de demanda; en un país on el 70% del que es produeix es consumeix dins Espanya mateix; on més del 80% dels llocs de feina són generats per les Pimes; les polítiques de moderació salarial ens duen cap a una espiral de baixada de consum, reducció de salaris: menys salaris menys consum, més gent al carrer...i així ad infinitum.
Els comerços no venen, perquè els treballadors han perdut poder adquisitiu. Abans de la crisi, de l' any 1994 al 2006, el salaris reals van caure un 6%, en època de bonança econòmica.
El salari mínim interprofessional a Espanya és de 748,30 euros, la meitat que el de França, Bèlgica i Holanda. Només tenim per davall Portugal i els països de l'Est. A quins d'aquests països els hi va millor econòmicament?
No serveix d'excusa dir que Espanya no té el nivell de riquesa de França, Bèlgica i Holanda per no haver d'apujar els salaris, perquè és fals. Espanya té un PIB per capita que és ja del 94% del PIB per capita de mitjana de la UE-15.
El que passa és que està molt mal repartit i als treballadors només ens deixen les regastalles. Com a mostra, un botó: tan sols 1.400 persones en aquest país controlen els recursos econòmics del 80% del PIB i el sector de productes de luxe ha crescut un 25% en plena crisi econòmica. D'altra banda, segons l'enquesta del CIS d'abril del 2012, un 68,9% dels espanyols té dificultats per arribar a final de mes.
Alguns diuen que tenim els sous massa alts. Tal vegada el que volen, és que no arribem a final de mes.
Rafael Carretero Moreno
Ciutadella
------------------------------
Ja el tenim aquí
Senyors polítics, menorquins i menorquines ja tenim Mercadona.
Hem varen comentar fa un temps que Mercadona era com un corc que es va menjant a la competència per tot on passa, jo no ho creia. Que estadísticament, per cada lloc de feina que crea en destrueix quatre. Idò sí, mireu sinó al vostre voltant. No diré noms d'empreses, però tothom sap d'algun supermercat que ha reduït personal; i a més molts distribuïdors locals s'han vist obligats a prescindir de repartidors i/o comercials. I anem sumant. Els productors locals tampoc troben tantes facilitats per col·locar el seu producte. I no parlem si algun centre de tota la vida ha de tancar, imaginem a una població com Ferreries, Mercadal, Sant Climent, Sant Lluís o Alaior; on anirem a comprar les necessitats diàries? A Mercadona?
I ara vindran els defensors i ens diran; es que és més barat. Comproveu-ho, realment crec que no és tant com sembla, comproveu una llista sencera de compra i mireu també els formats, compareu els preus per quilo o per litre, no el format de venda. Com per tot hi ha productes més econòmics i productes més cars, però al tiquet mig no hi ha tantes diferències (sense contar el gasoil, si s'hi va de fora poble).
A més, on va a parar tot el negoci que genera aquesta empresa?, què ens deixa a Menorca?
Sé que es tard, que ja està fet, que probablement ningú reflexionarà abans d'anar a fer la compra, ni valorarà alguna cosa més que la imatge que representa una gran empresa; però quan comencin a tancar establiments de sempre, que sempre han donat servei i feina al seu veïnat, serà tard i després no valdran els condicionals; si ho hagués sabut..., jo pensava que..., si fos ara... Després serà tard i no tindrà remei.
Es nota, no puc fer de menys, som una d'aquestes persones que ja està patint "l'efecte Mercadona", i en conec unes quantes més. Fins quan? Fins a quants? Això sols depèn dels menorquins i menorquines, que valorin i siguin conscients de les repercussions de la seva opció lliure de compra.
Sara Martí Riudavets
Alaior