Síguenos F Y T I T R

Cartas de los lectores

En defensa del projecte MEC-British Council
El CEIP Sa Graduada, l'IES Cap de Llevant de Maó i el CEIP Na Caragol i l'IES Llorenç Garcies i Font d'Artà, duen a terme el programa d'anglès del conveni entre el Ministeri d'Educació i el British Council, arran d'una aposta de la Conselleria d'Educació pel programa que data ja del 1996, any en què es va començar al primer curs del segon cicle d'Educació Infantil (P3). A partir de llavors, any rere any, el programa s'ha anat implantant progressivament en els quatre centres. Actualment ja tenim unes quantes generacions d'alumnes que han finalitzat el 4t d'ESO.

Al llarg de tots aquests anys s'ha anat millorant el programa i s'ha anat donant un marc normatiu en el sí de la nostra comunitat autònoma. Desprès de anys de fer-hi feina, en estreta col·laboració entre laonselleria d'Educació i els quatre centres implicats, a l'estiu del 2010 vam aconseguir un gran avenç amb la publicació al BOIB del l'Ordre del conseller d'Educació i Cultura de dia 9 de juliol de 2010, per la qual es regula l'organització i el funcionament a les Illes Balears del programa de centres adscrits al conveni signat entre el Ministeri d'Educació i Ciència, i el British Council. Amb aquesta ordre es fa una clara aposta pel programa i per tots els trets que el caracteritzen: alumnat, formació del professorat, assessors lingüístics, currículum integrat,... La sorpresa va ser quan el passat mes d'abril se'n va comunicar als centres implicats els dubtes que hi ha sobre en quines condicions podrà continuar el programa a partir del curs 2013-2014 un cop s'hagi de renovar l'actual conveni de col·laboració entre el Ministeri d'Educació i el British Council. Aquesta sorpresa inicial ha esdevingut preocupació en els nostres centres, no ja entre el propi col·lectiu docent, sinó entre els alumnes i les seves famílies que no entenen que un programa que des de l'any 1996 està demostrant la seva vàlua, esdevingui ara qüestionable en alguns dels seus aspectes de funcionament.

Podem constatar que:
• A nivell de comunitat, tenim excel·lents resultats a les proves IGCSE realitzades des del Regne Unit, per mitjà de la Universitat de Cambrige, per tant, avalades per organismes externs.
• A nivell de centre, comptam amb un gran recolzament per part dels diversos sectors de la comunitat educativa ja que, desprès dels anys fent feina en el projecte, hem aconseguit anar implantant una metodologia que ens ajuda a tots a fer que els nostres alumnes siguin més competents.
• El programa disposa d'un altre element indispensable que n'assegura l'eficàcia i l'èxit, els cursos de formació per al professorat directament implicat en el projecte cosa que ha propiciat que aquests professionals, a hores d'ara comptin amb la preparació i els coneixements suficients en llengua anglesa per a impartir les matèries seleccionades en el currículum integrat.
• En relació al currículum integrat, consideram que és part fonamental i s'ha de mantenir ja que és la manera que tot el projecte segueixi una organització coherent, fent així que no es tracti merament de fer unes hores en llengua estrangera, ans al contrari, cada àrea forma part d'un tot que dóna sentit al projecte.

Per altra banda, cal destacar que els assessors lingüístics són una peça clau en el correcte desenvolupament del programa, no tan sols com a referents nadius, sinó també com a facilitadors de la metodologia comú que seguim. Aquests assessors reforcen totes i cadascuna de les activitats del professorat i faciliten, sobretot, la utilització de l'anglès com a llengua vehicular i de relació. També contribueixen i participen en la preparació del material d'aula de cadascuna de les unitats didàctiques de les diverses matèries. Voldríem tenir un compromís per part de la Conselleria d'Educació, la mateixa que des de fa més de 15 anys ve apostant pel programa, per tal de donar continuïtat al mateix i traslladar tant al Ministeri d'Educació com al British Council la necessitat de continuar amb un projecte que tan bons resultats ha donat a aquesta comunitat autònoma i a l'escola pública que sempre ha defensat.

CONSELL ESCOLAR CEIP SA GRADUADA
Maó

Un collar de molt bona feina i grans records
Avui divendres el Rotary Club Mahón-Mô celebrarà el canvi de Presidència del Club, un acte festiu que es desenvolupa anualment amb el costum del "canvi de collar". Des de la Junta Directiva de l'Associació Insular d'Atenció a Persones amb Discapacitat (ASINPROS) desitgem donar les gràcies a la seva presidenta 2011-12, Lina Truyol, qui ha assumit la seva tasca al capdavant de l'entitat com "un any rodó per al Club, ple de bons records i de molt bona feina". Des de les experiències compartides, creiem que la meta del Rotary és promoure el servei a la comunitat en la qual treballen, no tan sols amb les tasques i projectes que any rere any duen a terme, sinó també creant sinergies amb la societat i les institucions de la ciutat.

En el marc del 45è aniversari de la nostra entitat, vam tenir l'oportunitat de compartir el I Encontre de Malalties Rares i Discapacitat organitzat pel Centre Polivalent Carlos Mir i que va ser possible gràcies a la col·laboració i disposició del Rotary. Amb na Lina, vam debatre a l'Ateneu sobre "el valor de les entitats", persona amb la qual hem apreciat que el sector no lucratiu aporta uns valors i representa un capital social del qual la societat no pot ni en vol prescindir.
Lina, moltes gràcies pel teu tarannà.

Junta Ins.ASINPROS- Manuel Solá
Maó

Aules saturades
i convivència
La comissió de convivència de l'IES M Àngels Cardona vol manifestar la seva preocupació davant una de les mesures proposades pel Govern que, sens dubte, afectarà de forma especial a la convivència als centres educatius. Ens referim a l'augment de les ràtios per tal de disminuir el nombre de professorat i estalviar costos. I és que el proper curs, ja és un fet, ens trobarem amb grups de més de trenta alumnes per aula.

Això, a part de les dificultats per impartir un ensenyament més individualitzat, perjudicarà notablement la convivència en els grups.

En primer lloc, perquè la massificació i la concentració de persones durant moltes hores en un espai petit ja genera de forma natural agressivitat.

En segon lloc, perquè l'alumnat amb conductes disruptives estarà més concentrat dins els grups, amb l'agreujant que amb les retallades de personal disminuiran també les possibilitats d'oferir-los professorat de suport o mesures especials. Tampoc no podran beneficiar-se dels programes PISE o altres programes alternatius, que desapareixen de l'oferta educativa.

En tercer lloc, l'acció tutorial amb el grup i amb les famílies també se'n ressentirà notablement. No és el mateix programar activitats de cohesió, dinàmiques de grup o sortides, és a dir, totes aquelles activitats que fomenten la convivència i la resolució positiva dels conflictes amb grups reduïts que amb grups tan nombrosos. Igualment, els tutors i tutores no podran dedicar tant de temps a la relació amb les famílies per tal de compartir i fer un seguiment de cada alumne.

Finalment, amb la reestructuració de grups que ens veurem obligats a fer el proper curs, no podrem mantenir els mateixos tutors de primer a segon d'ESO, com tenim establert, ni continuar amb el pla d'activitats de formació de grup que havíem previst per als dos cursos.

Des de fa anys, les comissions de convivència de les escoles i instituts treballen en la línia de la prevenció i s'ha fet molt de camí en aquest aspecte: millores dels plans d'acció tutorial, creació de serveis de mediació, aules acollidores... però la primera mesura preventiva ha estat sempre una aposta clara per la disminució de les ràtios, conscients de l'avantatge general que això suposa. Fins ara, amb les mesures PIE que podíem prendre a nivell intern a cada centre, ho havíem aconseguit. Per al proper curs això és impossible. La imposició de ràtios elevades per part de la Conselleria ens condueix inevitablement cap a l'augment de la conflictivitat i el deteriorament de la convivència als centres educatius. Dir que amb això s'aconseguirà socialitzar més l'alumnat, com ha argumentat el ministre d'Educació, és, si més no, una mostra d'ignorància o de cinisme.

Comissió de convivència de l'IES M. Àngels Cardona
Ciutadella

És un temps de reflexió
Estem passant uns durs moments a nivell econòmic i social. És un moment d'incerteses, d'austeritat, però també és un moment de reflexions, de valoracions, de cercar solucions per tal que els serveis que donen cabuda a les necessitats de la societat, que vetllen per la cultura i els drets de la infància siguin prioritàries davant d'altres accions.

D'un temps cap aquí, hem hagut d'escoltar comentaris per part de les administracions centrals que les escoletes cobreixen una etapa purament assistencial, comentaris que han anat acompanyats de retallades en les ajudes al sector 0-3, la desaparició dins del CEP de l'assessorament i el reciclatge al professorat d'aquest sector i, ara, amb els recents rumors, de les retallades de personal en el servei de l'Equip d'Atenció Primerenca (EAP).

Hem de tenir en compte que l'etapa 0-3 és la base de tots els futurs aprenentatges. Durant l'etapa d'educació infantil, els infants aprenen a compartir-ho tot, a jugar tot respectant les normes de joc o convivència, a respectar al company, a adquirir l'hàbit de neteja i recollida, a resoldre els seus conflictes o diferents punts de vista, a sentir-se capaç de solucionar les seves necessitats i a demanar ajuda, a demanar perdó, a adquirir l'hàbit de rentar-se les mans abans de menjar, a dur una vida equilibrada i sana... També aprenen a aprendre, a pensar, a dibuixar, a ballar, a jugar, a construir, a respectar l'entorn, a agafar consciència d'ell mateix i del que l'envolta, a experimentar, a estimar la natura, a participar de les festes i tradicions... i molts més aprenentatges que es donen en la primera infància. Agafeu qualsevol d'aquests aprenentatges i poseu-los al món dels adults. Realment, no considereu necessària aquest etapa?

Des de fa un temps, veiem afectada la continuïtat de la qualitat en l'educació infantil. Un exemple és la reestructuració d'equip educatius, la previsió de poc suport davant la detecció de nous infants amb necessitats, les retallades econòmiques per part de les administracions ,etc. Aquesta carta, és un crit al seny, a la reflexió, a les prioritats, sobretot per als capdavanters de les administracions centrals i del Govern Balear.

Nosaltres gaudim veient com els infants creixen i surten de les escoletes amb noves capacitats per viure i amb un gran bagatge per enfrontar-se al món (amb l'adquisició d'hàbits i rutines, d'autonomia, de capacitats d'observar, d'explorar, de respecte cap als altres, de desenvolupar capacitats afectives i de seguretat ...), i ens preocupa saber que, segurament, durant els propers cursos hi haurà infants que passaran al segon cicle d'educació infantil sense haver pogut fer una feina prèvia.

La qualitat de l'educació que teníem en aquest moment és el fruit de molts d'anys d'esforços i lluites, i ens sap molt de greu veure com aquest servei es pot veure així d'afectat. No volíem acabar aquesta carta sense transcriure un paràgraf de l'autor Robert Fulghum : "Tot el que realment necessit saber, sobre com viure i com ser, ho vaig aprendre a l'educació infantil"

Claustre i Apima de l'escola
infantil Es Busquerets
Maó

Lo más visto