L'alcaldessa que sempre calla
L'alcaldessa de Maó acostuma a governar en silenci, segons aquella dita que diu que "qui calla, atorga". La senyora Reynés sempre calla (en públic) davant les decisions suposadament preses pel tinent de batlle senyor Botella, a qui, per cert, hauria d'ascendir almanco a coronel, de tant com mana i ordena. Cada dia ho veim, com l'alcaldessa mira de no esquitxar-se amb les polèmiques decisions que pren l'Ajuntament que ella dirigeix (¿perquè el dirigeix ella, no és cert?). Molt de tant en tant, però, l'alcaldessa manifesta la seva opinió de manera improvisada (sense discurs prèviament escrit per algú altre, vull dir). Llavors, sol sortir-se del guió. Així, en el darrer Ple municipal va manifestar que la supressió de la paga de Nadal als funcionaris ordenada pel senyor Rajoy és un error. Vet aquí que la sempre callada i somrient alcaldessa de Maó es va manifestar (verbalment, és clar, sense pancartes) en contra d'una decisió del president Rajoy! Diuen que el públic i l'oposició es van quedar embadalits. Ben deveres van venir les oportunes explicacions.
Per a la senyora Reynés, treure la paga de Nadal als funcionaris és un error perquè perjudicarà els comerciants, que perdran vendes. A les famílies dels gairebé 400 treballadors públics que té l'Ajuntament, rai! L'alcaldessa deu trobar que no els passarà res per perdre més del 7 per cent del sou de tot l'any. Qui patiran seran els comerciants! Està bé que l'alcaldessa es preocupi pels comerciants, tot i que millor faria si maldés de dialogar més amb ells (amb els del port, per exemple). I encara faria molt millor si pensés en ells a l'hora de prendre decisions (o de permetre o no que el senyor Botella les prengui). Per exemple, en les decisions sobre els aparcaments i el trànsit, la concessió arbitrària de terrasses als bars, la política de renous i tants d'altres casos on els principis d'equitat, d'igualtat d'oportunitats i la tan pregonada seguretat jurídica dormen dins un calaix del despatx d'Alcaldia.
Mentrestant, davant les peticions perquè els governants de Maó renunciïn a la paga de Nadal en solidaritat amb els gairebé 400 treballadors públics de l'Ajuntament, l'alcaldessa manté un dels seus ja proverbials silencis. Ara, si fos per ella, bé que ho faria! Com han fet tantes altres administracions, ella estaria encantada de suprimir-se la paga de Nadal, el 7 per cent del seu sou anual. Però per res del món voldria prendre una decisió que perjudiqués els comerciants maonesos!
Damià Borràs Barber
Maó
-------------------------
La cultura no és un bé prescindible: no a l'apujada de l'IVA
Amb el paquet de retallades que va aprovar el Govern d'Espanya l'altra setmana hi ha l'increment de fins a 13 punts en l'IVA de la major part dels béns culturals que es produeixen al nostre país: teatre, cinema, espectacles, creacions artístiques... gairebé tot es veurà afectat per una apujada del 8 fins al 21 per cent dels impostos a partir del proper mes de setembre. Les conseqüències d'aquesta mesura poden ocasionar un dany incalculable al conjunt de la cultura del nostre país, també a l'ocupació i fins i tot a la mateixa economia.El Partit Popular, amb la crisi econòmica, ens vol fer creure que la cultura és un bé prescindible, una cosa supèrflua, un luxe que no ens podem permetre en la situació actual. Res, però, tan lluny de la realitat.El fet cultural és essencial a l'ésser humà; és allò que ens defineix com a persones i ens identifica com a espècie; configura el nostre imaginari col·lectiu i és un factor de cohesió social. Com diu Almudena Grandes: "Se puede pensar que es secundaria pero la cultura afecta a la identidad y dignidad de las personas y del país".
La cultura és més necessària que mai en una època de crisi perquè és portadora de noves oportunitats, factor de creativitat i ens permet reinterpretar els esdeveniments. A més a més, gaudeix d'un potencial innovador capaç de transformar una realitat indesitjable.
La cultura ens proporciona les claus que ens ajuden a trobar la sortida en aquesta època difícil. Els còmics ens diuen clarament la veritat que els més savis analistes ens amaguen o no gosen dir-nos. La cultura ens permet trobar respostes a les preguntes que ens inquieten. O ens en planteja de noves i ens qüestiona les antigues.
I, si més no, les arts plàstiques, la poesia, la novel·la, l'assaig, la música i la dansa, el teatre i el cinema, alimenten el nostre esperit, ens donen coratge i ens fan més forts per superar les adversitats. I, fins i tot, ens conhorten en els moments més difícils.
Però l'atac a la cultura que fa el Govern del Partit Popular tampoc es justifica des del punt de vista econòmic o de l'ocupació. A l'any 2009 la cultura va generar més de 600.000 llocs de treball i, abans de la crisi, aportava un 4 per cent al PIB. L'apujada de l'IVA es ve a sumar a les retallades, al tancament d'espais culturals i a la clausura de festivals que, juntament amb la manca de poder adquisitiu de les famílies, ocasionaran un daltabaix del sector cultural que provocaran més atur i menys creació de riquesa. On aniran a parar totes les indústries culturals creades durant aquests darrers anys?
Servirà l'apujada de l'IVA perquè el Govern recapti més per a les arques de l'Estat? En la situació en què es quedarà el sector tenen tot el sentit les paraules que lluïa en un cartell una treballadora d'una discogràfica en un reportatge d'un diari nacional: "El 21 per cent de 0 és 0".
L'apujada de l'IVA representarà la caiguda de molts i molts creadors petits i mitjans i només sobreviuran els més forts. El desempar en què els estan sotmetent els poders públics representa el desmantellament de tota una xarxa cultural que, de mica en mica, s'havia anat construint al llarg dels anys de la democràcia. Una vegada més serà el mercat que marcarà les pautes d'allò que culturalment haurà d'arribar als ciutadans.
Els motius darrers de les retallades del Partit Popular (i no només de la cultura sinó de l'educació, de la sanitat, de la dependència) no són econòmics sinó ideològics. Aquestes mesures formen part d'una autèntica involució conservadora amb el pretext de la crisi econòmica, d'altra banda provocada pels propis sectors conservadors i neoliberals d'arreu del món presents també a Espanya.
Cal, idò, oposar-nos a aquesta apujada de l'IVA a la cultura. Perquè retallar la cultura és una manera de fomentar la ignorància i restar qualitat democràtica a la nostra societat. I perquè retallar la cultura és fer-nos ciutadans més incultes, més dòcils i per tant, menys lliures.
Andreu Bosch Mesquida
Ciutadella
-------------------------
Gracias al equipo de gobierno
Durante el mandato municipal de Mahón 1987-1991, yo era portavoz municipal de AP-PP, que pese a mis desvelos y los del resto de personas que formábamos la candidatura nada pudimos hacer para que no desapareciera Mahón en el nuevo topónimo de nuestra ciudad que, en aquella legislatura el Parlamento Balear derogó por Ley, oficializando Maó.Han pasado años y más años que avivar Mahón, ha sido como hacer rayas sobre el agua para cualquier mahonés o mahonesa que lo intentara, por muchos razonamientos expuestos, históricos, culturales y de pérdida de identidad internacional de Mahón.
Para muchos ciudadanos duele que otros muchos discrepen de temas como éste, que probablemente son de interés general, y acabo diciendo haber realizado durante el tiempo transcurrido, varios escritos defendiendo Mahón que ninguno ha sido contestado por nadie, bien por falta de argumentos para hacerlo o porque el autor de los mismos era y es de insignificante importancia, que no merece discrepancia alguna.
Gracias, Gobierno Municipal de Mahón.
Antonio Pons Villalonga
Maó