Línea divisoria en el pueblo de Sant Lluís
Soy una vecina del caserío del Pou Nou en Sant Lluís que pagamos los impuestos religiosamente cada año -acabamos de pagar el IBI correspondiente al año en curso- como cualquier vecino, pero parece ser que no todos somos iguales, pues en esta zona no tenemos agua corriente, ni servicio de alumbrado público, alcantarillado, para la recogida de basura tenemos que desplazarnos a los contenedores que hay en la entrada del camino al lado de Sa Garrigueta, para que nos desbrocen los caminos, donde no pueden circular dos coches a la vez en sentido contrario, tenemos que "implorar" al Ayuntamiento para que lo haga, etc. Bueno, hasta aquí nunca habíamos dicho nada, pero hoy, al regresar de Mahón donde nos desplazamos por lo menos dos veces al día por trabajo, resulta que tenemos que atravesar toda la Avenida de Sa Pau, hasta la rotonda del cementerio y regresar para poder entrar en el camino que nos lleva a nuestra casa. La avenida ha sido un "caos" con la consecuente incomodidad para los que nos tenemos que desplazar tanto en sentido Mahón como hacia la costa sur. Además, yo me pregunto, ¿por qué podemos girar hacia la gasolinera, y no nos obligan a dar la vuelta a la rotonda de la entrada del pueblo para acceder a ella? ¿Acaso no todos los "negocios" son iguales, ni todos los habitantes del pueblo tampoco? Particularmente yo me desplazo en bicicleta y andando por el pueblo siempre que me es factible, pero algunas veces necesitas el coche, y créanme, cada vez nos lo ponen más difícil, consumimos más combustible y contaminamos más, y lo único que fomentan es que nos desviemos hacia las grandes superficies donde podemos circular y aparcar sin que nos pongan tantas trabas.
Carolina Prieto pons
Sant Lluís
De "fallaciis
linguae"
Deixant enrere el "paripé" d'emprar la "lengua común" la setmana passada (després diran que a escola no ens l'han mostrada), seguim amb la nostra tasca com a filòlegs -per amor a la llengua i a l'illa que la nodreix- de donar eines als lectors per poder llegir amb l'objectivitat que els temes lingüístics haurien de ser tractats, arribats ja al s. XXI (si no és que demà la Real Academia de la Historia decideix que som a l'any 1550 i pico). Així, idò, per defensar la nostra llengua, el català de Menorca, l'empram sense diglòssies ni comportaments contradictoris. En nom de Déu i començ!
- Diumenge 5 d'agost de 2012, Fernando Serrano Llabrés, carta de los lectores "Como dice la canción... Es Mahón": «En menorquín la grafía correcta de nuestro topónimo es Ma-hó, tal y como está en nuestro escudo y como lo reconoce la Real Academia de la Historia y en español Mahón. Lo de "Maó" es un invento reciente de quienes quieren que el menorquín desaparezca y aquí hablemos catalán standarizado a lo Pompeu Fabra. El topónimo Mahón no es una traducción de nada». Què vol dir una grafia correcta? Una normativa establerta per alguna institució filològica? Si és així, la normativa establerta per a Menorca deixa ben clar que el topònim en menorquí és Maó (ja esteim farts de dir-ho!). Si algú té alguna gramàtica particular que digui quelcom diferent, ha de saber que perquè sigui vàlida, ha de ser reconeguda per la comunitat científica pertinent, en el nostre cas la Universitat de les Illes Balears. No es preocupin, aquet organisme ja fa per reunir criteris lingüístics, socials i històrics a l'hora de fer la seva feina el millor possible. Una feina de lingüistes, no de biòlegs ni d'historiadors (com és el cas citat). Nosaltres no debatem les diferències entre eucariotes i procariotes o la definició política d'algun general del passat. Sí, la forma Maó ha estat normalitzada recentment, emperò és que abans no n'hi havia de normativa per a la nostra estimada parla, per qüestions que ara no ens preocupen, i les grafies eren absolutament arbitràries. I no, el català "standarizado" (darrer testimoni espanyol que manté aquest inici sil·làbic intacte sense epèntesi) no fa per eliminar el dialecte sinó per crear un codi escrit que permeti el seu ús a tots els nivells de la vida, tant al carrer, com al món científic. Qui qüestiona l'estàndard pretén que el menorquí només s'empri per anar a comprar el pa (i a Maó moltes vegades ja ni açò!). Finalment, és molt seriós dir que la forma Mahón no és traducció de res. Tenim testimoniada la forma grega i les formes llatines Mag i Magona (la segona sortida d'una clara redistribució morfològica provinent de les capes menys instruïdes de l'engranatge social llatí), que tradicionalment s'ha cregut una forma nordsemítica, bastant més antigues que les formes adaptades modernes, les del català, castellà, anglès, francès o l'àrab (forma que no coneixem i que agrairíem que qualque arabista ens fes arribar, ja que aquesta llengua s'emprava a la nostra illa abans que les actuals romàniques). No obstant, valoram els recursos estilístics de la carta, que a mode d'al·literació fan que fragments com "quienes quieren que" semblin un tabalet que ens cau per les escales. Una culleradeta de mel pels nostres lectors més literats.
Adrià Pons Pons
Bartomeu Obrador Cursach
Maó