El segrest ara fa un mes de més de dues-centes filletes nigerianes per part del grup radical Boko Haram ha colpit i escandalitzat la comunitat internacional, la qual s'ha mobilitzat per reclamar l'alliberament de les adolescents. De cop, Nigèria, s'ha situat en el mapa de l'actualitat perquè s'ha convertit en l'escenari d'un fet que tothom coincideix en qualificar d'aberrant. Tanmateix, convé demanar-se, més enllà d'interpretacions simplistes, que s'hi amaga darrera del segrest.
Nigèria: país ric, gent pobre
A dia d'avui, Nigèria és el país més gran i potent d'Àfrica. Ric en recursos naturals, és el gran productor africà de petroli. Malgrat ser el motor econòmic de la regió la seva gent es troba en situació de pobresa extrema. El 60 per cent dels habitants viuen amb manco d'un euro al dia i el país no aconsegueix remuntar posicions en l'Índex de Desenvolupament Humà, que posa de manifest indicadors com l'esperança de vida, l'educació a la Sanitat. Així, es col·loca en la posició 153 d'un total de 187 països, a la part més baixa de la llista de les Nacions Unides.
La pobresa, més impactant a les zones rurals del nord, les profundes desigualtats socials, un govern dèbil i el sentiment generalitzat que no hi ha límits ètics a l'enriquiment esdevenen l'embrió de inestabilitat interna, la inseguretat, la corrupció i la proliferació de grups armats radicals i també de màfies del narcotràfic i el comerç de persones.
Situació interna
Nigèria és un país fracturat. Al sud s'hi troba el contaminat Delta del Níger, el cor de les reserves petrolieres del país, mentre que als estats del nord, superpoblats (dels 170 milions d'habitants del país, més de la meitat es concentren en aquesta zona) sobreviuen amb una precària economia d'agricultura. Aquesta part de Nigèria, que ha estat històricament una de les zones menys controlades i desateses pel govern, és on hi opera el grup radical Boko Haram.
El govern de Goodluck Jonathan, president des de 2010, ha estat incapaç de combatre el terrorisme. L'actuació governamental contra Boko Haram s'ha caracteritzat per la deixadesa unes vegades i les intervencions indiscriminades d'altres. Segons Human Rights Watch, les forces de seguretat de l'estat van fer l'any passat detencions de sospitosos de pertànyer al grup i els van torturar i fins i tot executar. Boko Haram va continuar actuant com si no hagués passat res.
Pel que fa al segrest, el govern diu que treballa per trobar les filletes, però les famílies de les adolescents i els activistes locals no s'ho creuen i hi ha una gran controvèrsia sobre aquest punt.
Islamisme radical
Durant els anys vuitanta, l'exèrcit federal va esclafar una insurrecció popular que defensava la instauració de la xària (llei islàmica) a alguns estats del nord, majoritàriament musulmans. A partir d'aquest moment, el món universitari, que sempre s'havia mostrat moderat, es va escorar progressivament cap a un islam més radical. L'islam es veu com la única manera de lluitar contra el colonialisme, contra l'occidentalisme. Tot i que els líders universitaris mai no es van mostrar partidaris de la guerra ni del terrorisme, en els suburbis urbans i també en les abandonades zones rurals neixen grupuscles violents de gent que segurament ni tan sols ha llegit el Corà. Boko Haram, que en l'idioma local housa significa «La cultura occidental és prohibida per l'Islam», és el grup més sanguinari i violent.
El comerç d'esclaus
Històricament, Nigèria és un dels països més castigats pel tràfic d'esclaus, que després es venien majoritàriament a Occident.
El tràfic d'esclaus és una pràctica encara viva en determinades zones de l'Àfrica occidental. Bona part dels esclaus amb qui trafiquen les bandes criminals són infants. Aquest és un fet conegut per la comunitat internacional.
No és la primera vegada que Boko Haram segresta filletes, però si tantes alhora. El que ara ha escandalitzat els països occidentals és que el líder d'aquest grup anunciàs, per internet, la seva intenció de vendre-les al mercat negre com a esclaves.
Les motivacions d'aquest grup responen a diferents propòsits: per una banda, fer una demostració de força; i, per una altra, finançar-se venent les adolescents o bé cobrant un rescat del govern nigerià. Aquests dos darrers opcions no són excloents, tot tenint en compte que el grup armat s'ha mostrat disposat a negociar a canvi de l'alliberament de presos. En qualsevol cas, el segrest ha esdevingut una preocupació mundial, cosa que molt probablement era també un dels objectius dels segrestadors.
La comunitat internacional
Nigèria és un país molt ric en petroli i una situació d'inestabilitat podria perjudicar greument les empreses petrolieres, la majoria americanes, que hi ha instal·lades. És el cinquè proveïdor de petroli dels Estats Units i, per tant, és una de les prioritats en la política exterior nord-americana. També és un soci comercial cabdal per a França per mor de la compra de petroli i de productes manufacturats.
Els Estats Units ha desplegat un contingent militar i policíac per donar suport als esforços del govern nigerià i d'altres països també s'han ofert per participar en la recerca de les filletes. Aquest cas també es podria emprar com a excusa per a la lluita contra el terrorisme gihadista.
Els estereotips
El segrest de les filletes alimenta els estereotips sobre Àfrica, presentada únicament com un lloc de caos i misèria, situació de la que només podran sortir amb l'ajut d'Occident. En una societat eurocèntrica i mediatitzada pels mitjans de comunicació, el segrest de les adolescents africanes és mostra com un espectacle ofert a la nostra societat com quelcom de ficció atès que poques vegades s'expliquen les causes profundes que s'hi amaguen. Quan les filletes segrestades deixin d'ocupar les portades, la ciutadania occidental s'oblidarà de la situació de pobresa i del tràfic de persones que, malauradament, continuaran presents.
El Fons reivindica
El Fons Menorquí de Cooperació s'uneix a la petició de la població nigeriana i també de la comunitat internacional d'alliberament de les filletes segrestades. Però reivindica que s'ha d'anar més enllà d'una crida puntual. Per açò, insta a la societat menorquina a participar en la construcció d'un món més equitatiu com a la manera més eficient d'invertir en seguretat, projecció internacional, creixement econòmics inclusiu i una ciutadania global.