Sense pena ni glòria, així passen i han passat, pel que ens sembla, la majoria de santjoans.
Avui dia emperò, quan tot està canviant i tot canvia tan ràpid, tal vegada hauríem de fer un pensament (un esforç) amb la preparació i organització del nostre estimat Sant Joan. Perquè és precisament ara darrer quan n'hi veiem algunes de penes que ens embruten la nostra gloria festiva.
Acostumats estàvem a pensar que el que havíem de fer per la festa era, senzillament, no fer res. Vull dir no fer res de nou o, com no pot ser d'altre manera, deixar passar la festa perquè, pensàvem, totes soles s'arreglen a la perfecció. Ha ha ha. Cada any era un «fins l'any que ve si Déu vol» i anàvem recobrant en el temps molts santjoans plens de records que se'ns anaven fonent en l'enyor. Què polit.
Les festes de Sant Joan funcionen totes soles, pensàvem, ha ha, tot és fruit d'una tradició no escrita i tothom ja sap el que ha de fer sense tenir-ho ordenat en lloc. Quina felicitat en el dia gran quan tot es resumia en magnificar la vida en l'esclat del solstici que volíem retenir i no podíem.
Tal vegada era per açò que en teníem prou amb el que fèiem, deixant així sense aclarir alguns aspectes que no ens acabaven d'agradar però que consentíem tot pensant que no tenien gaire remei. Ens queixàvem de la massificació que patim quan, en despreocupant-nos-en , era com admetre que la capacitat de Ciutadella en els dies grans és il·limitada. Vaja il·lusos que érem.
Sí, i és que masses vegades ha semblat que la volíem la massificació per aquest nostre Sant Joan. És clar, el nostre característic sentiment d'hospitalitat germanor i amor, aquest mateix sentiment que ens fa commoure l'ànima per Sant Joan, és el mateix sentiment que ens fa obrir les portes de bat a bat i ens faria cridar aquell:
«...Oh benvinguts passeu passeu de les tristors en farem fum que a casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d'algú».
...Però no pot ser. Com no pot ser tampoc el mantenir al peu de la lletra el que resa la nostra típica i tradicional frase de «A's Pla hi falta gent».
No pot ser anar augmentant sense control aquesta massificació que a vegades ens ha reportat pena a la nostra glòria ancestral. ...Ho hem de dir clar ja d'una vegada, ens haurem de definir: Hem d'aturar la massificació sí o no? ...O ja no sabem el què volem? Jo només ho deman.
La massificació i els problemes que aquesta comporta sembla que no agrada a ningú, però d'altra banda no ens demanem qui és que multiplica extraordinàriament els avions i els vaixells d'arribades a ca nostra per Sant Joan, ni ens aturem a demanar-nos on és el límit i qui l'ha de posar.
I és que masses vegades, com ens recorda el refranyer menorquí: «pensant en la glòria perdem sa memòria»".
Sense pena ni glòria idò hem de passar un altre Sant Joan? ...No sé, tal vegada amb les cabòries que ens inunden la ment perdem un poc l'esperit de la festa, emperò, segur segur segur,que aquests dies se'ns eixample un poc més el cor.
Bon Sant Joan.