Des d'aquí vull donar les gràcies a Juan Carlos Ortego i as Diari MENORCA, per haver-me convidat a repetir com a col·laborador de la Revista de les Festes de la Mare de Déu de Gràcia.
Per aquesta ocasió vaig pensar que estaria bé explicar d'una manera narrada el naixement de la nostra cançó «Es Mahón» i la seva trajectòria posterior. Tot i que, per raons d'espai he hagut de sintetitzar la molta informació que vaig poder aconseguir.
A part de donar les gràcies voldria aclarir que, com totes les cançons que assoleixen el grau de popularitat que va aconseguir el nostre vals, només comparable a l'altra cançó menorquina «El amor es como el vino» (coneguda a tots els racons d'Espanya, i sortida del talent de Frederic Erdozain i Jaume Calafat), «Es Mahón» ha estat cantada en varies ocasions canviant els noms de cada lloc. Posem per exemple aquella cançó que diu «Golondrina de amor, tu que a mi tierra vas» que a la província d'Alacant es canta com «Golondrina de amor, si a Torrevieja vas».
El cas de «Es Mahón», cap als anys vint, en que el gran actor de cinema i teatre Ricardo Puga la feia cantar a la seva companyia en el comiat de les ciutats on actuava en gira artística, devia originar aquestes situacions. Recordo que cap als anys vuitanta, el mestre Deseado Mercadal va publicar algunes cartes en aquest mateix diari, essent respost per algun mestre de música d'Astúries, davant el fet que allà es cantava la mateixa cançó, fent dubtar del seu autèntic origen.
Jo voldria donar el meu particular punt de vista davant aquesta incògnita que ara planteja la publicació Portus, i que en aquella ocasió ja semblava aclarida i superada.
No fa falta saber gaire de música per adonar-se'n, per exemple, que «Es Avilés», ni per ritme ni per mètrica, quadra dins el compàs, i, les dues vegades en que el nom de la ciutat apareix en la lletra queda totalment forçat. És evident que si fas una cançó per a un poble, el nom d'aquest ha de ser la paraula més còmode de la peça, simplement perquè ja directament agafaries un ritme i un compàs a partir de les síl·labes del nom.
Un tres per quatre té tres notes, en aquest cas, tres negres: Es-Ma-hón, figura que es repeteix en cada començament de vers tie-ne-co, i, hay-co-mer. Crec que en lo musical amb aquest detall ja estaria tot dit.
A part d'això tinc entès que a principis de segle Avilés estava molt orgullosa de la recent arribada del ferrocarril, cosa que va canviar del tot els costums de la ciutat i que va ser rebut amb gran expectació i fastuositat, pel fet d'haver estat desitjat durant molt temps. Si la cançó sorgís d'allà, penseu que no es parlaria del flamant ferrocarril en la cançó?
Us desig a tots unes bones festes a tothom!