2015, any electoral. 2016, encara de ressaca. Canvis a municipis i comunitats autònomes i incertesa en clau estatal. I resulta que gairebé estem en campanya electoral permanent, amb els partits polítics en desencontre i tensió davant unes possibles noves eleccions.
No sóc una gran devota dels aparells institucionals com a motor dels canvis socials però, amb alguna excepció, he participat de tots els comicis. Intento no reduir la meva participació política a una vegada cada quatre anys, però bé, és l'únic cop que em demanen l'opinió obertament i hi participo. Sense grans expectatives, certament, però amb una íntima esperança que rarament s'acompleix.
La qüestió és que hi ha hagut bastants canvis, a nivell local i autonòmic i el resultat és que tant a Menorca com arreu de l'estat, noves agrupacions amb aires diferents han ocupat les institucions amb programes elaborats per la pròpia ciutadania, si més no les formes ja ens semblaven diferents. El cas és que, amb algunes excepcions, la sensació és que tot ha canviat per a que no canviï res... Bé, una cosa sí que ha canviat, el carrer que bullia contra retallades, lleis injustes, desnonaments, polítics corruptes, rotondes o banquers està ben buit.
No sóc ingènua, hi ha qui ha deixat un panorama completament desolador i la cosa no s'arregla, es restaura o es tira a terra i es construeix de nou en quatre dies, però demanaria una mica més de valentia a aquells que per fi han pres les institucions i se suposa que ens representen. No es pot estar a missa i repicant. No es pot governar per les classes populars i pretendre que no hi haurà conflicte amb aquells que defensen altres interessos. No es pot estar demanant disculpes cada vegada que a l'oposició no li agraden les mesures que es prenen. Senyores i senyors, hi ha conflicte, i tant, però la majoria dels vots us avalen i ben igual que criticàvem a l'anterior govern, se us criticarà. No es pot quedar bé amb tothom en un món desigual on una minoria viu a costa de la immensa majoria. O és que la dreta va deixar de complir el seu programa neolliberal per les crítiques de l'oposició?
És hora de lluitar des de les institucions com s'està lluitant des del carrer. Deixant els complexes a casa i defensant les posicions sense abaixar el cap. Que l'oposició critiqui, però que no marquin ni els discursos ni l'agenda. Ni les manifestacions artístiques o culturals. La dreta, tan acostumada a tractar amb guant de seda als poderosos, tracta amb puny de ferro als dèbils o diferents i no es guardarà cap bala a la recàmera, aprofitarà qualsevol anècdota o excusa per a desacreditar. Doncs bé, feu com al carrer: Cuideu-vos i feu pinya.
Perquè per molt que bramin i acusin a grups parlamentaris de proetarres, enviïn alcaldesses a netejar escales o a vendre peix, es titlli de sanguinari exterminador a algú per un comentari a Facebook o es tracti a algú com un delinqüent per haver-se manifestat dins la Conselleria d'Educació, cap d'ells ha robat o matat mai a ningú. Ni vergonya ni disculpes, perquè la veritat és que qui està sent ara mateix investigat per la justícia per organització criminal, prevaricació, associació ilícita i fins i tot per homicidi -a Galícia per retrassar fàrmacs contra la hepatitis C- és el Partit Popular.
Ni una passa enrera. Perquè a cada cessió en seguirà una altra.