«Es Diari» del diumenge duu la necrològica d'en Juli Mascaró. Malament, molt malament, un altre d'aquells homenots que perd aquesta Illa. Massa ciutadans més joves no sabran qui era en Juli, ignorar-ho és un mal símptoma per a la societat illenca, que enalteix qui no té res d'exemplar i ignora testimonis de compromís, coratge, capacitat i intel·ligència com el d'en Juli. Tant de bo hi hagués molts Julis, seríem més vius, desperts, clars i savis. Qualque cosa haurem de fer amb aquesta Illa nostra que cada dia està més distreta i alienada, es mou per les branques, de pensament superficial, quasi únic, mentre es torç la soca i s'enverinen les arrels.
M'hauria agradat molt tenir companys de viatge com en Juli, que tots els que fem alguna cosa per aquesta terra, haguéssim tinguts alguns Julis, al costat o per davant... hauríem gaudit molt més de la lluita altruista i sincera, perquè en Juli encomanava coherència, autenticitat, però també perquè hauríem posat la nostra Illa uns quants escalons més amunt, allà on ell sabia que ens pertocava.
Des del Tercer Menorca et recordarem sempre, però també ho faran molts emprenedors i ho haurien de fer moltes altres empreses que s'han servit de tot allò que tu vas ajudar a néixer.
Un homenot, un ciutadellenc d'arrels ferrerienques, que tindrem com un exemple de menorquí. I a qui les nostres autoritats li deuen més d'un reconeixement, tot i que la seva humilitat sàvia no el cercaria mai.
Anselm Barber Luz
ALAIOR