Davant la possibilitat que el Govern balear prohibeixi el lloguer d'habitacions en convivència amb el propietari com a modalitat d'allotjament turístic la Plataforma Casa Oberta vol seguir fent algunes reflexions més.
Les ciutats canvien per adaptar-se als nous temps, al capital, al consumisme i a les grans multinacionals. Qui serà el teu veí quan vagis a comprar pa i et vegis per tots els costats MNGneo, ZiARA, Straordinarius o HMe? Qui serà el teu veí quan vulguin prendre't un gelat i no trobis bancs (a part del Sientender, Barclaus, o la Capsa?) per asseure't? Qui serà el teu veí si ja no coneixes ningú perquè els teus amics han partit fora del centre de Maó, convertit en una mena de Disneyland?
La ciutat experimenta canvis que diuen s'adapten als temps que corren, que només és un temps on impera i guanya sempre el que més té i l'imperi del capital. Canvis massa ràpids pel que tarden els polítics en vetllar, tenir cura i legislar, si poden, per a que el negoci no es mengi la gent. És la feblesa de les ciutats, que es deshumanitzen i es tornen poc habitables. L'equilibri entre el progrés i la gent s'ha de trobar de qualque manera perquè sens dubte aquest tipus de transformació de les nostres ciutats comporta com a conseqüència l'empobriment de l'autòcton, que es veu desplaçat a la perifèria o a triar altres pobles més petits i més fàcils com a lloc de residència.
I desnaturalització es tradueix en pèrdua de petit comerç, invasió de multinacionals o cases només destinades a ús turístic o cases buides susceptibles de ser transformades en hotels. Això està passant.
La nostra proposta és incentivar el lloguer d'habitacions convivint amb el propietari perquè assegurem així una convivència més natural i respectuosa dins el barri, potenciem l'ajut econòmic per al propietari per al manteniment de la llar, estimulem el comerç local i acompanyem al turista viatger que moltes vegades es sent atès i acollit i, segurament, repetirà en el futur la visita a la nostra illa.
El tema de lloguer turístic no es pot plantejar aïlladament sinó que ha de formar part d´un plantejament global de quina és la ciutat que volem i què fem per oferir casa a les persones que hi volen viure, què fem amb les persones que tenen cases permanentment tancades, amb edificis senceres que es reformen només per llogar-les un mes o per convertir-les en apartaments i llogar-les com allotjament turístic? Som molts caps per fermar i definir.
Un estudi recent de Carites concloïa que la major pobresa és tenir feina però no trobar casa per viure. Altres estudis demostren que el lloguer de tot l'any a la llarga comporta millors beneficis per al propietari que el lloguer turístic estacional.
El lloguer d'habitacions per part dels particulars pot suposar una quantitat de places turístiques d'un visitant potencial que si es pot allotjar a la casa d'un particular potser no llogarà una vivenda sencera i aquestes perdran rendibilitat, ja que minvarà la demanda. Si minva la demanda turística, el mercat de lloguer de tot l'any podria augmentar. Són idees, suposicions, propostes alternatives al fet de prohibir i regular en detriment del ciutadà de classe mitjana, que per evitar certs abusos se'l perjudica, al cap i al fi.
A l'anterior escrit publicat en aquest diari es van exposar les nostres raons per considerar el lloguer d'habitacions una bona iniciativa per a les nostres ciutats. Es fa a tota Europa (bed and breakfast famós), però aquí es vol prohibir (?). Els residents a les ciutats i els visitants poden conviure i enriquir-se d'una experiència propera, on es mesclen parles, cultures, gastronomia. Vida, en definitiva.