Pedra a pedra en el temps i en els espais, pas a pas anem aixecant més i més murs entre nosaltres, cada vegada més alts, més sòlids i més llunyans, murs fets dels maons de la intolerància i de la incomprensió.
Murs de por, de les nostres pròpies pors causa de les nostres debilitats, inseguretats, de la nostra ignorància de les lleis de la vida, i inconsciència.
Murs d’idees, fe i creences, de llengües i idiomes, de races i colors Murs de mentides, venjances, ràbia i d’ires.
Murs sobre totes les «diferències» que tan sols estan a les nostres ments.
Murs d’ignorància i de la nostra incapacitat d’arribar a ser un ésser humà.
Murs de ceguesa per la nostra negació a voler veure, en el fet de mirar, a comprendre que no tot gira al nostre voltant, que no estem separats, que tots som iguals que ones que formem part d’un mateix oceà i que tots som Un. I que tots, fem el mateix camí.
El mur no està tancat del tot, som a temps, els maons de la ceguesa només són a les nostres ments, i en els nostres cors, i a les nostres mans tenim les eines i la capacitat d’esfondrar el mur.
Fa massa temps que vivim amb un vel davant els ulls, demanem canvis, però, sempre esperem que ho solucionin els altres i no fem res perquè aquests canvis es produeixin en el nostre interior.
Per nosaltres, per als nostres fills, nets i tots aquells que han de vindre, ha arribat el moment d’arrencar aquest vel de la ignorància. Tan sols fa falta la voluntat de fer-ho.