L’estadística diu, que si agafes dues persones, i una es beu un bòtil de vi i l’altra es menja un pollastre, el resultat és cada una ha menjat mig pollastre i ha begut mig bòtil de vi, per tant, tenim dues persones que mengen i beuen adequadament, quan la realitat és que hi ha una que va farta i l’altra amb un bon gat. Dic això arran del reportatge d’«Es Diari» de diumenge a on publica estadístiques de riquesa dels menorquins.
He de dir que he entès moltes coses en llegir el titular que diu «l’arribada de residents d’alt stànding dispara la renda mitja en nuclis de costa» el que fa que a Sant Lluís hem augmentat els ingressos familiars fins als 45.623 €, d’entrada jo entenia que els ingressos es comptaven per càpita perquè per família supòs que dependrà dels membres que tingui la unitat familiar i el resultat encara serà més fictici. Suposem que la unitat familiar són dos que tenen ingressos, que ja és molt suposar, amb aquest càlcul a ca nostra quedem per sota d’Alaior o sigui que qualcú a Sant Lluís deu passar dels 60.000 €, així són les estadístiques, i si és per càpita qualcú ha de passar dels 73.000 €, per tant, he entès que per aquest augment d’ingressos ficticis totals de les famílies fa que a Sant Lluís també tinguem el dubtós privilegi de ser el municipi amb més càrrega fiscal.
També he entès que aquesta arribada de residents d’alt stànding fa que la resta de residents, els de tota la vida, ens veiem afectats per augments d’impostos, ja que des del cadastre consideren que tots els immobles es revaloritzen, que és cert únicament en cas que el venguis, però si és el teu habitatge familiar i no en tens altre, això és totalment fictici. A ca nostra hem patit augments del valor cadastral des de 1996 que va augmentar un 285 per cent, el 2006 va tornar a augmentar un 464 per cent, la mateixa casa amb el mateix estat, he de dir que l’any 2014 el cadastre va modificar el valor a la baixa, un 38 per cent en reconèixer que el valor de 2006 s’havia fet en un moment de bombolla immobiliaria i el darrer augment el 2023, més mesurats, «solament» vaig patir un increment del 107 per cent del valor, i tot això repercuteix amb pagar uns impostos molt més elevats amb els mateixos ingressos per molt que l’estadística digui que soc veïna del municipi amb més nivell de renda de Menorca i sisè de Balears, ves quin honor si jo no tinc els doblers que segons les estadístiques hauria de tenir, però he de pagar com si els tingués encara que això suposi haver de privar-me d’algunes coses bàsiques.
A sobre hem d’aguantar que ens diguin que qui més té més paga, primera perquè realment no ho tenim, ho tenim estadísticament, i segona perquè malauradament tots sabem que no és cert això de que qui més té més paga, ja que els que tenen molt també tenen els seus assessors fiscals que fan que paguin el mínim d’impostos possibles, això els que són legals, els altres directament ho transfereixen a un paradís fiscal, i també sabem que qui acaba pagant tota la festa són els assalariats, els funcionaris, els jubilats, els autònoms, les petites empreses, etc. en definitiva el poble pla treballador, el que en diem classe mitjana, que no té capacitat de fer enginyeria fiscal.