El problema no és si la multinacional tanca o no tanca. Perquè tenim el sistema econòmic que tenim, i l'empresa serà qui acabarà decidint quin vol que sigui el seu negoci, i com el vol gestionar, i on el vol tenir.
El problema no és que s'endugui una marca, si no és que l'ha robada. I com que sembla que aquest no és el cas, és ben lliure de dur allà on vulgui allò que és seu, perquè bé que ho ha comprat i ho ha pagat.
El problema no és que quan tanqui deixi els seus treballadors al carrer, perquè això, per lamentable que sigui, forma part de la dinàmica econòmica i la societat té previstos mecanismes legals per regular-ho.
El problema no és que desaparesqui una empresa amb vuitanta anys d'història i de tradició, perquè aquest fet ha estat una constant en la història de les empreses, i ja se sap que a totes els arriba el dia que moren, de la mateixa manera que en neixen unes altres.
El problema no és que se'n vagi a un altre país per les raons que sigui, perquè en definitiva aquesta és una constant en la nostra economia, i la majoria d'empreses que tenim aquí, hi són perquè primer se'n van anar d'una altra banda.
El problema no és que l'empresa actuï sense sentiments i sí en canvi per criteris econòmics. No en quedaria cap, si ho fessin del revés! Els drets laborals els ha d'establir i fer respectar la societat a través del seu parlament i del seu govern. I els han d'exigir i fiscalitzar els sindicats.
El problema no és que l'empresa hagi faltat a les seves promeses d'antany, de romandre a l'illa, perquè l'única cosa que està obligada a complir són els seus compromisos legals, els seus contractes escrits i signats.
Els problemes no són aquests, i si ho fossin, malament, perquè és evident que no hi hauria manera de solucionar-los.
El problema és que si l'Illa de les Vaques perd aquest motor que té ara, o no en troba un d'equivalent, hi ha molts d'engranatges que començaran a fallar, més dels que sembla a primera vista, i que en quatre dies ens podem trobar amb una societat molt diferent de la que identificam com a pròpia.
Així és que, si els habitants de l'illa volen conservar el model de societat que han anat construint, si volen mantenir el que han modelat al llarg de tants d'anys, els espera una bona feinada. Serà pitjor que quan el seu equip de bàsquet s'enfronta al líder de l'ACB, perquè el que ara tenen davant equival a tots els equips de la NBA junts.
I els polítics a qui ha tocat jugar aquest partit, hauran d'anar a totes, perquè parteixen d'una situació difícil. Els locals perquè tenen un pes molt petit en el context en què s'hauran de moure. Els autonòmics, perquè arrosseguen la debilitat d'un govern multipartit. Els de l'Estat, perquè ja tenen problemes prou grossos, enmig de la crisi, per anar a preocupar-se pels d'una illa tan petita.
Però sembla que saben que ho han de fer i, sobretot, que ho volen fer. Com també sembla que l'oposició està disposada a col·laborar sense condicions. Malament anaríem, si no. I que els sindicats i les patronals jugaran els seus papers respectius amb convicció.
I a les grades, el que s'ha d'esperar és que no hi hagi un públic passiu. També es pot fer una bona feina, i avui hi ha molts de recursos, des de els mitjans de comunicació convencionals fins als mòbils i els facebooks, sense oblidar tots aquells contactes exteriors. I tota aquesta gent tant coneguda que visita l'illa i que no vol que canviï... Alerta, que d'aquests n'hi ha de molt influents!
Els arguments, la pèrdua de teixit industrial i agrari; l'equilibri econòmic, per molt de llast que ja arrossegui; els valors paisatgístics i ambientals; la continuïtat de la Reserva de la Biosfera; el perill del monocultiu turístic; l'augment de l'atur...
I si aquests no donen més de si, els ajuts econòmics indirectes, les facilitats legals, la implicació pública, els compromisos a terminis... com als Estats Units. Arguments n'hi ha, i de pes.