Aquesta setmana l'espia ha tingut una feinada. I una agenda que no hi havia manera que li quadràs. Estava convidat a Davos, amb la jet set de l'economia mundial, que finalment ha afinat que no era ella la culpable de la crisi, i que si votam a qui toca, mos la resoldrà amb un santiamén.
Però abans d'anar tan enfora, l'homo volia fer una visita turística a Vic, que ara és la ciutat de moda de la mala consciència dels polítics xulos. Passen per allà, amollen un insult al malèvol batle (català a més a més, ecs!) i se'n van tan satisfets com si haguessin descobert un laxant eficaç.
Naturalment, la llei d'estrangeria que ells mateixos van fer continua essent un embolic, i a qualque banda està escrit que quan enxampen un pobre homo sense papers (o una dona), l'expulsen del territorio nacional de la nación nación. Però quan es presenta a una oficina municipal, l'han d'empadronar... Benvinguts al món del discurs políticament correcte i les pilotes quadrades.
Per cert, una anècdota que em conta l'espia. Antigament Vic s'escrivia Vich, i així surt escrit als escuts medievals de pedra de la ciutat. Quan van posar el nom al dia, no es creuran el flicot que van tenir. Clubs de pseudofilòlegs illetrats en contra, cadells extremistes pintant l'"H" per tot allà on passaven... Un desastre!
Encara va tenir temps, l'espia, de fer una passada per Ascó, que és l'altra ciutat de moda, i mirau que encara no té duques de alba, que ara hem sabut que no són la noblesa arnada que pensàvem, sinó unes coses que serveixen per atreure centenars de "crucerus" (uep!) carregats de turistes milionaris. El cant de les sirenes del segle XXI, podríem dir.
A Ascó, també li toca al pobre batle pagar el beure, abandonat de tothom a l'hora de decidir si vol els residus nuclears. Perquè posats a aguantar la central nuclear tota la vida -deu pensar ell-, li vindrà ara d'un cementeri nuclear, si a canvi li amollen uns quants doblers més per tenir content el personal?
Perquè la cosa és que a Espanya hi ha centrals nuclears, i que cada dia caguen residus nuclears que a qualque banda s'han d'estojar. Mai no els tindrien exposats! A falta de cementeri, els envien a guardar a França des de fa no sé quants anys (i n'hi ha que encara critiquen els francesos!). Però a partir de l'any 2011, l'acord diu que o tornen cap aquí o s'haurà de pagar una factura de 60.000 € diaris al miserable país vesí. Mos entenem ara?
El senyor Asnar, tan contundent que semblava , es va passar vuit anys siulant cada vegada que li rallaven d'aquesta qüestió, com aquell qui no vol veure el mort encara que l'ensumi. De tal manera que en Tsapatero se l'ha trobat que ja pudia, però encara ha estat prou espavilat per llevar-se'l de damunt i envelar-lo als batles, que ara participen de la rifa de tan bell present.
Però quin kefe de partit acceptarà que un batle "dels seus" es quedi amb el mort, vull dir amb el cementeri nuclear? Cap, que ara vénen eleccions i mos podríem socarrimar. Mirau què fa el benaurat Racoi, que diu que no sap de què va la cosa. I potser diu la veritat, i és que el tornam a tenir tan desorientat com quan era ministre i el petrolier se li'n va anar al fons del mar, ben carregat de combustible. Nunca mais, eh?
Amb una mica de peneta (que de cor en tenim) a la vista del paper que han embardat als pobres batles, l'espia diu que va partir ca a Davos, el cau dels que hi entenen en economia. Ja mos en farà una crònica més extensa, però la primera sorpresa que va tenir és la presència d'un venedor ambulant, a la porta de la convenció, que analitzava problemes i repartia solucions com si fos un senador. Era tan interessant com la colla que l'escoltava.
Qui és pensen que és el culpable de la crisi mundial? Idò ell ho tenia ben clar, el govern de l'Illa de les Vaques i la seva política de protecció del territori. En Benidorm 1960, devia somiar ell. I quina és la solució? Desdoblar carreteres i fer un camp de golf cada 250 km2. Ja ho veven, com la Zarzaparrilla 1001, que ho curava tot, tant si era un ull de poll com una conjuntivitis. I per tota la vida!