Fa unes quantes setmanes vam conèixer aquests barrancs per la banda des Migjorn, avui reprenem el camí pel costat de Ferreries, en el paratge des Migjornet. Així que hem partit cap a Son Mercer de Dalt i Son Mercer de Baix, dues finques actives de tanques bones i preparades per regar. Al de Baix ens hem aturat per veure el seu fumeral de foc central de tramuntana, la porxada amb arcades i rellotge de sol de migjorn i per rallar un moment amb madona. També hem vist el poblat prehistòric, de damunt la intersecció de dues branques dels barrancs, que compta com a element més singular amb la naveta d'habitació de la Cova des Moro.
SON FIDEU
La mitgera entre aquest lloc i la Cova ve marcada pel pont de Son Fideu sobre el torrent i l'om més gros de Menorca, un arbre realment singular amb vuit troncs que junts duen una gran amplària i una alçada espectacular.
Com vaig explicar, ran de la mitgera i encara dins la Cova, hi ha la major trencada del barranc, l'aigua travessa la divisòria i per mitjà d'un sifó passa a una resclosa més petita que permet regar un hort petit de davant les cases de Son Fideu a l'estiu, on es sembren ceps i hortalisses per casa. L'aigua de la trencada d'estona es repartia entre Son Fideu i sa Canaleta, que és el seu veí barranc avall, cada un amb els seus dies per regar a través d'una canal de marès. A la vora de la paret occidental dels plans de Son Fideu hi ha una penya esmolada de tres o quatre metres d'alçada per darrere la que van fer passar la canal seccionant-la verticalment amb una amplària que gairebé no permet el pas d'una persona, no s'explica molt bé com la van poder tallar amb les eines de què disposaven.
Les cases, no molt grans, es troben al mateix costat, davant l'hort proper a la mitgera amb la Cova, el magatzem utilitzat per la fruita i els aparells un temps era boer i païssa. Al camí hi ha la murtonera que fa els murtons més grossos i més bons, negres i com olives quan són madurs.
Enmig del pla, entre els arbres de fruita, hi ha una síquia de drenatge d'un parell de pams per banda. En venir cap el tard 7 o 8 miloques dormen dins el tros blanc del penyal. També es veu fressa dels marts, que es posen drets i mengen raïm, començant pels grans de baix del brot.
FRUITERS
Joan Truyol Seguí fa 15 anys que mena els horts fruiters del barranc de Son Fideu, propietat de Jaume Mascaró, conegut fabricant de sabates. Sense cap dubte és el tros dels barrancs de Trebalúger més ben conreat. Al principi en Truyol va viure dues torrentades, amb l'agreujant que davant les cases s'ajunten dos canals, el que baixa de Tirassec i Son Mercer de Dalt i el que ve de la Cova, formant un embut i al revolt el torrent tornava botar fora del llit, a la part baixa li va prendre uns quants arbres joves.
D'estona hi havia una porció més petita dedicada als arbres de fruita, els plans de més avall hi sembraven menjar pel bestiar. Ara tot el canal és ple d'arbres que rega pel sistema de goteig. Hi ha més de 1.000 ciderers, 800 melicotoners i nectarines, unes quantes pomeres i pereres.
El 2008 les cideres primerenques s'obrien abans de madurar per l'excés de pluges del maig. El 2009 l'anyada va ser bona, a l'hivern va fer les hores de fred que necessiten els ciderers i a la primavera no va ploure tant com l'any anterior. La de cireres és una collita que duu molta feina i s'han de triar perquè no n'hi hagi de tocades. De primerenc hi arriba l'eruga peluda de l'alzina i també és una fruita molt apreciada per tot tipus d'animaló, com abelles o un insecte vermell, però no l'esquitxa gaire ja que és de pell prima i delicada.
Ven a diferents botigues de Ferreries i quan hi ha més producció en duu a Alaior i Ciutadella. Està dins l'agrupació de defensa vegetal "Fruita Menorca" amb altres hortolans de Ferreries, Cala en Porter i Barranc d'en Rellotge, així poden accedir a subvencions, anàlisis i control de malalties. D'altra banda han de competir amb els preus de la producció "industrializada" de la península, la seva arma és la qualitat. He tastat les cideres que són boníssimes i olorat els melicotons a punt de collir.
TESTIMONIS
A la meva visita a Son Fideu i bona part dels llocs de Ferreries m'hi acompanyà en Joan Allès Carreras, més conegut per Joan de Santa Teresa, que malauradament no podrà llegir aquests articles ja que va morir el dia de Sant Joan de l'any passat. En tenc molt bons records per compartir amb els lectors.
Dos germans d'en Joan, en Bep i en Bartomeu, van menar Son Fideu. Quan hi estava el germà petit, una vegada hi anà a caçar coloms i conills, es sentien els trons d'una boirota que hi havia dins la tramuntana, encara que allà baix no va fer ni gota, però al cap d'una hora van començar a sentir una renou rara que no sabien què era fins que arribà una torrentada que va omplir tots els plans del canal. En Bartomeu tenia el jou i l'arada damunt les cantonades del pla de baix i les va fer caure.
A l'altra banda del barranc, hi ha una cova fonda on anaven les vaques de Son Fideu, ara no es veu però el seu germà tenia quatre colles de cabres, dos matxos i un ase que ho menaven net. No hi havia més que quatre ullastres per la falda.
SA CANALETA
Els fruiters de Son Fideu arriben fins la mitgera amb sa Canaleta. A l'altra costat la xivada estava segada i veim la cova na Vermella que darrera té aigua. Pujam per un carrerany cap a les cases de sa Canaleta situades al penya-segat de la falda, primer trobam les estables, el safareig picat dins la roca al costat de la font de sa Canaleta, passat un portell hi ha el galliner i la cova del boer, on tenien 2 o 3 vaques, circular i amb menjadores a tot el voltant, la portalada té forma d'arc, acabat de tancar per un costat amb cantons.
Les cases, també excavades dins el penyal, fan menjador, cuina, estudis, formatgeria amb la pica de la salera per la fogassa, uns petits porxos al pis superior amb finestrons i cisterna que no acabaven l'aigua. El mateix camí de pujada té un ramal cap a dalt el barranc. En Joan de Santa Teresa, amb sa dona i sa filla, hi va estar de pagès durant tres anys i mig, en fa 45 o 46. Les cases estaven en bon estat i a l'estiu hi havia una bona fresca. Després d'ells hi va viure en Joan de Binissuès.
La madona vella des Barrancó contava el gran retgiró que es va endur estant a sa Canaleta. Tenien un parell de canyissos de figues assecant damunt la paret de davant les cases i quan va sortir va veure els dos fills que s'havien adormit damunt, a poc a poc els va agafar i els va baixar, amb la por que si s'alçaven del cop poguessin caure al precipici.
Estant a sa Canaleta, en Joan, que sempre va ser molt caçador, anava a la cova des Coloms i només matava un parell de coloms per menjar i el dia que en volia més hi tornava. A l'esquerra de la cova hi havia una regatera per on els caçadors s'enfilaven per anar a robar les perdius dels llocs de s'Heretat des Duc, a l'altra banda del canal.
Un capvespre l'amo de Son Mercer de Dalt va dir a en Joan de Santa Teresa que havia perdut una pollina de vuit dies i que l'egua guiscava dalt el penyal del canal. La mare marcava que havia caigut de dalt baix del penyal. Efectivament la van trobar baix del penyal, ben viva, i cap perhom la van pujar.
______
adsintes@telefonica.net