Laura Bañón ha publicat un excel·lent article en es diari "Menorca" de 3 de febrer, que titula com a 'La carta del retgiró'. En ella recull ses opinions d'un grup de jubilats de l'Esplai de Ciutadella, opinions referides a s'augment de retencions de l'IRPF, "el que implica una rebaixa de la pensió líquida mensual que perceben". Deuen tenir raó.
Ses opinions dels pensionistes ciutadellencs i, en conseqüència, es treball de Laura Bañón, traspuen broma i bon humor, i açò és bo. "No podem menjar llagosta, idò menjarem molta mongeta i patata bullida", arriben a dir. O bé: "Ara dormirem fins més tard, així no gastarem".
'La carta del retgiró'. Què és un retgiró? Retgiró és una forma dialectal pròpia de Mallorca i Menorca. 'Regiró' (sense 't') significa regirament, commoció, ensurt. No és admissible "susto", perquè és un castellanisme. A Menorca i en menorquí, "susto, asustar", s'ha de dir, respectivament, 'retgiró, retgirar'.
Es Diccionari Alcover-Moll diu: "Retgiró: por intensa, forta alteració de l'ànim produïda per la por. Castellà 'susto'".
És clar que en es cas dels pensionistes, es retgiró se l'enduen perquè es pensaven una cosa i serà una altra. En tost de guanyar poder adquisitiu, sembla ser que en perdran. Açò mos passa a molts, quan, per exemple, rebem una factura de s'electricista, des mestre de cases o de qui sigui, i sa factura puja més d'allò que havíem imaginat.
Cadascú podria fer una llista particular de retgirons. A la vida tots mos enduim retgirons, de vegades petits, i de vegades grossos, i no tenim altre remei (i altre camí!) que aprendre a superar-los.