CANAL I COVES
El lloc de Sant Gabriel posseeix devers un quilòmetre de barranc. No hi ha cap font, però sí un pou molt antic empedrat de dalt a baix i dues piques també d'estona. Per travessar el torrent cap a la falda de l'altre costat, que també és seva, hi havia tres passos que boni cada any se'ls enduia fins que van fer el pont de formigó.
L'any 1997 una ventada va fer caure 44 "pins d'en Llorenç" al canal, una espècie rara que es fan alts i rectes, el Consell els va tallar i treure fora del barranc. Encara n'hi queden fins darrere el penyal gros de la falda, que ja és de Son Olivar a la part baixa.
Al tros de barranc de Sant Gabriel hi ha 12 coves. La de ses Arades és natural i fa 30 metres de fondària per 7 o 8 d'alçada a la boca. A la vela de sa Bulló, que fa mitgera amb Calafi, hi ha una cova preciosa i de boca estreta que els caçadors hi havien d'entrar de costat. La cova des Coloms és quadrada i s'hi baixava amb una corda de per Son Mercer de Baix. La cova de sa Tanqueta, que s'ha fet servir de boeret, és picada dins la roca davall una barbada. Fa dos orificis al seu enfront com a porta i finestra. Des d'aquesta es pot contemplar una de les vistes més espectaculars d'aquests barrancs cap a la ampla "ferradura" de Calafi, amb el torrent, coves i un pujol que és de Son Mercer. Al mateix costat, de cap amunt, es veuen dues coves en forma de mitja lluna que el bestiar hi entrava a ombra i la des Molins.
XEC MORLÀ
Entre 1970 i 1983 va menar Sant Gabriel en Xec Morlà Janer (71), que és molt conegut per la seva afició als cavalls que l'ha duit a ser caixer de les festes durant molts anys. El 1965 es va casar amb na Niní Marquès Melià i van estar uns anys a Sant Jaume (Alaior).
Na Niní va néixer el 1945 a Son Camaró, que van menar son pare i sa mare del 1941 al 1961. El barranc estava net i podien seguir a peu o en bístia el barranc de Son Fideu fins a Son Olivar, que hi estava un conco. Durant tot l'estiu de 1954 va anar a peu cada dia, saltant la mitgera de Son Camaró i passant el barranc de la Cova fins a Son Fideu, on tenien verd, per dur un litre de llet per un germà que prenia el viveró.
El 1971 van allargar el boer de Sant Gabriel, fet que va permetre a en Xec tenir 11 o 12 vaques, a més de les braves i el brau, encara que a l'estiu havien de comprar aigua, ja que la cisterna no donava prou. Després d'ell, en Miquel Marquès va arribar a tenir una vintena de vaques.
El pla de devora les cases, amb es Canalet, sa Punta des Verro i sa Pleta de sa Cova, és molt bo, com sa Talussa de Baix, sa Talussa de Dalt, es canaló des Ninxo, es canaló de Dalt i la resta de Sant Gabriel que, llaurat i amb un poc de guano és molt fèrtil. Com afirmen en Xec i na Niní mos van ben defensar, vam pujar ets al·lots i vam fer sa caseta en es poble. El formatge anava bé, n'Àngel en feia 120 quilos, en Xec va posar més vaques hi arribà als 270.
Cada any feia "es sementeret", que anava net i xermat. De les trenta quarteres de la part de dalt en feia deu d'ordi i xivada per batre, el sementer de l'any anterior de menjar i pastura i al tercer sementer hi sembrava fesolí. Fins a l'any 1950 sempre havien segat amb fals i garbejat amb bast i escaletes, tots els portells eren de bístia. Quan va arribar n'Àngel van comprar carro i eixamplar els portells. El 1971, en temps d'en Xec, van comprar la màquina de segar que encara es pot veure devora el boeret. L'era és prou gran que dintre hi cabien les garberes i la màquina de batre.
En Xec Morlà va ser el darrer de tots aquells llocs del camí des Barrancó –precedent de l'actual carretera de cala Galdana– que va arraconar l'arada, m'agradava molt llaurar amb sa colla.
CANAL DE SANT GABRIEL
Tenien el canal net i xermat de banda a banda. El llauraven i el sembraven d'enclova i xivada pel bestiar i l'any venidor no l'havien de tornar llaurar, l'enclova feia prou pastura. A l'hivern les eugues pasturaven dins el càrritx de la falda, aquestes bísties fan molt net. Segaven el càrritx cada any i així retreia més tendre, essent un bon farratge. En aquell temps les senalles d'emprar al bouer les feien de càrritx en comptes d'espart. Tampoc no hi manca qualque rotlo d'esclata-sangs, que tenen preferència pels pins joves. Durant la nostra estada passa una miloca impressionant a baixa alçada.
A la banda de llevant del torrent hi havia un bon hortet de fruita, llarg i estret, que havia sembrat n'Àngel, amb pomeres, pruneres de frare i d'esquitx, magraners i codonyers. Aquest hort el cavaven cada any, amb un parell de matins cada setmana ja que tot seguit era massa feixuc a càvec.
A l'hivern el barranc és fred, però quan venia aquest temps, el març o abril, hi amollava les vaques. S'aixecava a les sis, les pujava pels carreranys de bístia –no hi havia camí de carro– i a les set les tenia davall el boer per munyir. La fruita la traginaven amb el bast i les escaletes per ells i el senyor. En temps de segar i garbejar, el fosquet na Niní i els al·lots baixaven a collir paners de prunes i pomes, també poava a mà al pou d'allà baix per les eugues que tenien al canal des Càrritx mentre els al·lots jugaven per les piques.
Damunt l'any 1979 o 80 va fer unes torrentades que va obrir les parets del barranc dues vegades en poc temps, a la primera avinguda les van aixecar, a la segona ho van deixar estar, es va endur la barrera i no la van veure mai més. Va fer un temporal aquell divendres decapvespre de prop de Nadal i a en Rafel de Son Bou, que estava al lloc de Son Poi (Llucassaldentet), un llamp li va matar cinc vaques mentre ell i el missatge munyien al boer del costat.
CALÇADA ROMANA
Una altra singularitat d'aquest canal és la calçada romana que comunica el seu interior, a prop de l'antic pou, amb la part alta del barranc. Puja per la falda del costat de ponent i a alguns trossos de més amunt es pot veure l'empedrat encara que està bastant cobert de càrritx i rama fins el punt que és difícil de rastrejar, fins i tot per en Xec que hi és pràctic, però vam aconseguir pujar fins dalt.
Després de passar per una balma o "lleganya" s'arriba a la cova des Molins, natural i bastant gran, que havia servit com a boer per les vaques amb una filera de palladores a cada costat –molt menjades pel salobre– per si havien de dur un mos de palla al bestiar. Quan acabava de llaurar, en Xec es carregava l'arada al coll i pujava amb les bísties cap a dalt el canal. De vegades se'n duia el dinar per fer-hi el dia. Boni dalt fa tres portells amb les seves barreres per desviar el bestiar des del barranc cap el sementer que no estava sembrat.
Al fons del tot de la cova des Molins fa un forat rodó que s'introdueix al penyal i se'n van per endins i no tornen. N'Àngel contava que un be es va ficar dins l'enfony i no va sortir mai més ni allà ni a Calafi Vell.
UNA GLOSA
Després de fer la nostra passejada amb en Pedro des Forn fins al barranc, de tornada devora les figueres blanques de les cases, es Xec Morlà encara va improvisar aquesta glosa:
Sant Gabriel és un lloc petit
no gaire enfora de la mar,
un hort d'arbres se que hi ha
dins un barranc molt "escondit",
també hi ha figueres de cristià
que donen molt de profit,
un cotxo per anar a passejar
i per descansar un bon llit.
______
adsintes@telefonica.net