La secció de l'hemeroteca d'aquest Diari m'ha fet recordar l'exposició que fa vint-i-cinc anys Sant Lluís va oferir d'un dels seus fills més il·lustres –tot i que no tengui aquest reconeixement oficial–, el gravador i pintor Lluís Portella, mostra artística que posteriorment va ser exposada a l'Ateneu de Maó. Portella era una persona dinàmica, inquieta i polifacètica, que va conrear diferents camps de l'art i que va morir fa més de cinquanta anys al seu poble natal, en no poder guanyar la seva particular batalla contra el càncer. Una de les coses que més me va impressionar de la seva obra, que en el seu dia vaig poder contemplar i que avui he tornat a visionar mitjançant unes fotografies, són aquells paisatges tenebrosos i amb unes llums incendiàries, on apareixen uns arbres amb les seves branques enrevoltades.
Fa poques setmanes he sabut que a Portella li agradava visitar sa Garrigueta, un petit bosc de pins i alzines situat en el camí des Pou Nou, i el pràcticament desaparegut alzinar de Son Rossinyol, en el Camí vell de s'Ullastrar. Moltes vegades he anat a sa Garrigueta i mai he vist escenes com les que va immortalitzar Portella ni tampoc he coincidit amb cap "aquelarre" o reunió nocturna de bruixes, com la que l'artista va representar en una de les seves obres més espectaculars. Què sentia, què li passava pel cap quan es posava davant el llenç i començava a pintar?