Fa pocs dies, a la premsa menorquina, apareixia una notícia sota el següent titular: "Les escoletes abaratiran les seves tarifes per fixar preus màxims comuns". La notícia en qüestió parla d'una proposta de la FELIB (Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears) per a la xarxa d'escoletes de titularitat pública, és a dir, responsabilitat de les administracions locals.
L'STEI-i destacaria, d'entrada, la important labor que ha duit a terme el Govern Balear i l'organisme responsable de l'educació 0-3 anys, l'Institut de Primera Infància. Sobretot, s'ha de destacar la condició d'etapa educativa amb què ha dotat aquesta franja d'escolarització, una condició que, a Menorca, ja fa molts anys que té, gràcies a l'excel.lent tasca duita a terme per les professionals de les escoletes, les quals sempre han aplicat criteris pedagògics en el seu quefer, s'han interessat per la seva formació contínua i han fet de l'educació 0-3 a Menorca un referent, no només a la nostra comunitat autònoma, sinó a tot l'estat espanyol.
Per tant, i partint d'aquesta premisa, el Decret de 0-3 ve a reforçar aquesta preocupació per la feina ben feta i a regularitzar una manera de funcionar que a Menorca ja existia i que ara s'exporta a la resta de la Comunitat Autònoma, fent així extensiva la filosofia que ha vertebrat i vertebra el treball de les nostres educadores.
A més a més, resulta que el Govern Balear ha creat una gran quantitat de places de 0-3 de titularitat pública, amb la clara intenció d'universalitzar al màxim aquest servei pedagògic a la primera infància des de les institucions. Una feina i una inversió que l'STEI-i aplaudeix i que era absolutament necessària.
De totes maneres, i com passa sovint per aquestes contrades, les grans empreses s'inicien sense saber molt bé com s'acabaran... Tots aquests centres de nova creació han començat a funcionar o començaran a fer-ho molt prest. La gestió d'aquests centres correspon als Ajuntaments, que han de sufragar la despesa que generen. Resulta que el Govern Balear destina una quantitat per aula que és del tot insuficient per al manteniment i el funcionament d'aquests centres. D'on surt el pressupost per pagar els sous del personal docent, el manteniment dels edificis, les millores i ajuts socials, etc.? Idò surt de les arques municipals, principalment, de les quotes de les famílies i, de forma anecdòtica, del Consell Insular.
A falta d'una gestió municipal i pública, que l'STEI-i considera que seria l'òptima, la gestió directa de la major part d'escoletes a Menorca s'ha donat a cooperatives de treball associat; una fórmula empresarial que considerem bona i desitjable en els temps que corren. La majoria d'aquestes cooperatives han estat propiciades i impulsades pels propis Ajuntaments, que han vist en aquest model una gestió més democràtica, més implicada. Era també una manera de donar resposta laboral a aquelles persones que durant 30 anys han posat tota la seva energia en la feina que desenvolupaven i que han col.locat Menorca al capdavant de l'educació 0-3.
Però, tot i així, ningú no ha parlat mai de com millorar les condicions laborals i salarials d'aquest col.lectiu, en un 99,9 % femení (què hauria passat si el gènere predominant hagués estat el masculí...?). És veritat que a Menorca la feina no està tan mal pagada com a altres indrets, però això no vol dir que no s'hagi de millorar, i més ara, amb el funcionament pròpiament de centre educatiu que les escoletes han de seguir (i tota la documentació que implica i han d'elaborar), les titulacions requerides, la presència de mestres d'educació infantil (1 per cada 3 unitats), ...
En mig de tot això, la premsa parla de la proposta de la FELIB com una cosa positiva: abaratiment de quotes. Realment, ven bé el titular.
El realment important no és, però, l'abaratiment de quotes (tan de bo fossin encara més barates!). La pedra de toc és a les diferents franges horàries que estableix la proposta i en base a les quals es fixen les quotes a pagar. La franja on es desenvoluparia la tasca pedagògica s'estableix de 9 a 13 h. i és la que té el cost màxim de 150 euros. La resta (de 8 a 9 h; de 13 a 14 h; de 14 a 16 h.) es converteixen en franges que tindrien un caràcter assistencial i que les famílies pagarien en funció del seu ús (20 euros per franja horària de més i el cost del menjador –entre 80 i 90 euros més). Això vol dir que una família que hagi de deixar el seu fill o filla de 8 a 16 h podria arribar a pagar 220 € + 90 € de menjador mensuals. S'ha de dir que també les quotes de l'aula de nadons disminueixen (entre 150 i 180 €, de 9 a 13 h) i s'ha de tenir en compte que aquestes unitats són molt cares perquè el decret fixa un màxim de 7 nadons per aula.
Aquests preus, possiblement, no poden ser assumits per moltes famílies, amb la qual cosa, i tenint en compte la situació econòmica actual, moltes persones podrien optar per deixar els seus infants només de 9 a 13 h. Què passa amb el personal docent, que fins ara estava a jornada completa, si la necessitat del servei disminueix de forma considerable en les franges horàries addicionals? Què passa amb les persones que han constituït una cooperativa i, de cop, es troben que no hi ha pressupost suficient per suportar els sous de totes les treballadores?
El que en principi era una mesura popular resulta que no ho és tant i que, des del punt de vista laboral, podria resultar fins i tot catastròfic.
Alguns Ajuntaments, com ara Maó, Alaior o Ciutadella, han decidit no aplicar-ho el curs que ve. Volen estudiar les repercussions i fer una anàlisi detallada de l'aplicació de la mesura.
La proposta de la FELIB ve argumentada amb motius pedagògics (la conveniència que els infants romanguin més temps amb les famílies a la primera infància) i amb la pretensió de donar resposta a aquell tant per cent de població infantil que quedaria fora del servei d'escolarització (actualment a Menorca s'arriba a un 60% de la població infantil potencial de 0-3 anys) i podria acollir-se als espais familiars.
Ara bé, la realitat social i laboral, amb la incorporació massiva de la dona al món del treball, moltes vegades impedeix que aquests criteris pedagògics òptims puguin dur-se a terme...
Des de l'STEI-i, ens demanem si no estarem fent un pas enrere en el que fins ara havia estat un model a imitar. A Menorca la proposta ha estat rebuda amb molta recança per part del col.lectiu d'educadores. El sindicat STEI-i veu també amb preocupació el canvi que es vol introduir a l'etapa educativa de 0-3 anys. Considerem que és un deure contribuir a una visió clara i plural de les propostes que es dirigeixen a la ciutadania i que poden tenir repercussions directes sobre la mateixa.
_______
Alliberada d'ensenyament privat-concertat
STEI-i Menorca