Maria està preparant un conte de final de curs per als fillets i filletes de la seva classe. Com fa sovint, els hi prepara un conte inspirat en fets que li criden l'atenció i li mostren com es relacionen i els valors que van adquirint els seus alumnes. L'altre matí, durant el primer pati, va viure una situació d'aquestes. Tres fillets estaven discutint per una pilota. El que va començar com una simple diferència sobre qui havia de xutar, va acabar en una discussió sobre qui havia agafat la pilota, qui xutaria primer i, després, va derivar sobre la propietat de la mateixa. Finalment, quan van començar els crits i les empentes, la intervenció d'una mestra que feia tasques de vigilància al patí va acabar amb la baralla requisant-los la pilota i deixant, a tots tres, sense el seu objecte de discussió. Na Maria va reflexionar de com era d'absurda aquesta manera d'abordar les diferències i, en canvi, observa com molt sovint és l'estratègia que fa servir molta gent en abordar els conflictes i, casi sempre, amb els mateixos resultats negatius per a tothom. És un exemple ben representatiu de com aquesta societat ens està ensenyant a resoldre les diferencies, quasi sempre utilitzant la llei de la força, la competència i la imposició, abans que la llei de la raó, la cooperació i l'acord.
Recorda les lectures que darrerament està fent sobre la mitologia grega i les freqüents baralles que sovint tenien els déus per a saber qui era el més en alguna cosa. Fins i tot, una simple discussió entre Afrodita, Hera i Atenea, sobre quina deessa era la més bella i quina tenia dret a la poma de Eris, la discòrdia, va comportar la destrucció de Troia!
Així, inspirant-se en aquests habitants de l'Olimp, comença a escriure:
"Zeus, cansat de les continues baralles entre Eolo, déu dels vents i Helios, déu del sol, sobre qui dels dos tenia més poder i més força, els va convocar a superar una prova que decidiria qui dels dos tindria l'honor de figurar en el centre del cel, per sempre més
La prova semblava ben senzilla, per a uns déus que es deien tan poderosos. Havien d'aconseguir treure-li la capa i el barret al fill de Zeus, el semidéu Hèrcules, fort i poderós, sense ni tan sols tocar-lo ni parlar amb ell, des del cim de l'Olimp, la muntanya on vivia Zeus amb els altres déus i deesses olímpics
El primer que va voler enfrontar-se a la prova va ser Eolo. Orgullós i arrogant, va exclamar: 'No hi ha res a la terra que pugui resistir la força dels meus vents'. Així, va deixar anar una tramuntanada forta sobre Hèrcules que en aquells moments anava darrera el lleó de Citeró, al qual va haver de perseguir durant 50 dies abans de poder matar-lo. Hèrcules, davant de la ventolera, encara va agafar-se amb més força la capa i el barret, i Eolos, encara va ventar amb més violència, aconseguint tot el contrari del que volia, que Hèrcules tenses al màxim la seva musculatura invencible agafant la capa i el barret. Eolo, davant de la immensa força d'Hèrcules, va haver de donar-se per vençut, exclamant dolgut i ferit: 'Si la força dels meus vents no pot doblegar la voluntat d'Hèrcules, estic segur que ni el mateix Zeus pot fer-lo'.
Helios, més humil i més savi, enlloc d'utilitzar la força de la violència per a doblegar la voluntat d'Hèrcules, va utilitzar la força del convenciment per tal que fos ell mateix el que es tragués la capa i el barret. Així, va començar a escalfar l'ambient, de manera suau, cada cop més i més. Hèrcules seguia el seu camí, i al poc, va començar a suar fins que, sense ni pensar-s'ho, es va treure primer el barret i desprès la capa.
Zeus es va meravellar de la saviesa de Helios, i li va donar, com a premi, ser el centre del Univers i fer que tots els planetes voltessin permanentment al seu voltant. I a Eolo, per la seva supèrbia i menyspreu, el va tancar a una cova amb 8 forats a una altíssima muntanya d'una illa flotant, des d'on sols pot fer bufar el vent en una sola direcció a la vegada".
Missatge del conte: Hi ha dues maneres d'aconseguir alguna cosa d'una persona: Amb la força i la violència, per imposició, crea moltes resistències, com li va passar a Eolo o de manera suau i amb constància, sense obligar, per convenciment com va fer Helios. Sempre la segona opció dóna molts millors resultats i, sobretot, evita conflictes i greuges. I és molt més respectuosa
P.D. Al Facebook hi ha un grup de "Gaudim amb contes", on trobareu una selecció dels contes que s'han publicat al "Menorca" i que poc a poc aniré completant. És una manera de fer-los arribar a les vostres amistat de fora Menorca i de poder rellegir-los i recordar-los.
---------
gaudimambcontes@gmail.com