Ho reconec. Tenia moltes ganes de publicar aquest post, però volia fer-ho amb calma, quan tingués temps. I ara el tinc.
Volia parlar-vos de "sa llengo baléà" (sí, es veu que s'escriu així, amb dos accents), una "llengo" que té acadèmia i tot (perdó, "acadèmi"). Tot això ve perquè l'altre dia estava a la festa de final de curs de l'escoleta de la meva filla, i vaig sentir un pare i una mare preguntant-se perquè els seus fills havien de ser educats en català, si aquí no es parla català. El pare en qüestió, que devia ser filòleg, va afirmar, sense cap tipus de dubte, que estava demostrat que la gramàtica menorquina era totalment diferent a la catalana. Ja ho dic, devia ser filòleg, perquè jo, essent historiador, mai he sabut discernir aquestes múltiples diferències. El més curiós és que, com que la conversa estava tenint lloc en castellà, no vaig poder veure aquestes diferències gramaticals en viu i en directe, així que vaig decidir-me per esbrinar-les per internet, la font d'informació universal.
Cal dir que el tema ja m'interessava des de feia estona, un any exactament, quan vaig veure a "El Mundo" un debat que s'encetà amb un missatge anomenat "sa nostra llengo", també en castellà, i al qual vaig contestar immediatament. Us deixo l'enllaç:
http://foros.elmundo.es/foros/viewtopic.php?p=802315#802315
Abans de seguir, deixaré clara la meva postura, per si hi ha dubtes. Vaig néixer a Madrid, de mare madrilenya i pare samorà, per la qual cosa sóc espanyol. És un fet. No crec en la independència dels Països Catalans, ni de Catalunya, ni de Balears, i vull que Espanya guanyi el mundial. Això no vol dir que sigui espanyolista: el fet de ser espanyol, com he dit, és un fet, no un sentiment ni quelcom del que hagi d'estar orgullós, entre altres coses perquè, en cas de ser una cosa bona, no seria un mèrit meu. No crec, per tant, en la nació com a ens de pertinença (crec, per exemple, que tinc més en comú amb un pescador del Senegal que no pas amb la família Pons Quintana, amb la qual comparteixo illa i res més). El que de fet m'agradaria és que Espanya i Portugal creessin una República Federal Ibèrica unida, on les llengües i cultures castellana, portuguesa, catalana, basca... fossin tractades per igual. També crec que seria de justícia que es convoqués un referèndum d'autodeterminació a tots els territoris que ho desitgessin: si no volen estar dins Espanya, que no hi estiguin, i des de Madrid no tenen per què dir ni mu al respecte. Un referèndum on jo votaria en contra, perquè no m'agrada la idea de pensar que aquest és un país diferent al dels meus avis, però un referèndum, insisteixo, que hauria de tenir lloc.
I ara seguiré parlant de la llengua (perdó, de "sa llengo"). Resulta que "sa nostra llengo", la balear, té una acadèmia i tot: "L'Acadèmi de sa Llengo Baléà", que té pàgina web. És una pena que la pàgina web consti únicament de la portada, i no tengui continguts, però és una pàgina web al cap i a la fi. M'imagino que la filosofia d'aquesta acadèmia (m'he cansat d'escriure entre cometes) serà la mateixa que la seguida per els que publiquen posts a "El Mundo", és a dir, que la llengua de les balears no té res a veure amb la catalana, i que anomenar català al que es parla a les illes és una espècie d'imperialisme pancatalanista. Dit això, intentaré rebatre cadascuna d'aquestes afirmacions per separat.
La primera és la lingüística. Suposo que deu haver algun andalús que opini que a Andalusia no es parla castellà (o espanyol), sinó una llengua totalment diferent, tant parlada com escrita, i que li encanta escriure a les seves cartes coses com "¡Pisha, ereh un malahe, mira lo que mas esho, shavá, mas partío el braso con tu coshe dando marsha atrah!". Com a acudit està molt bé, però no és seriós, de la mateixa forma que no és seriós escriure coses com "Que, a partí de llevonses qui governà Baléàs vàren essê ets àrabés, però que, tal y com socceía sempre, tant a sa península ibèrica com a n'ets altres llogs a lo llèrg d'es tres estadis de s'Edat Mitja, sa pobblació autòctona continuà emb sas séuas feynas pagesas, continuà emb sas séuas costums, y continuà xerrand sa séua llengo ancestral, a sa qu'apoc apoc li anaren afagind paraulas de s'àrabé". No m'ho he inventat, això últim, sinó que ho he extret d'una pàgina web, de la qual també us deixo l'enllaç: http://idiomavalencia.110mb.com/docs/var/dictamenbalear.htm
Com deia, no és seriós. No és seriós que per justificar que una llengua no forma part d'una altra ens limitem a escriure-la "tal com sona" (tal com sona en castellà, és clar), fent ús d'una fonètica extreta d'una tercera llengua, com és la castellana. Seria com si els habitants de Liverpool diguessin que ells no parlen anglès, i ho justifiquessin escrivint "güi dont espic inglish, is it cliar?" I tot això sense tenir en compte que a Menorca (i no sé si a Eivissa) no diem "llengo", sinó que en tot cas hauria de ser "llengu". Crec que ja hi ha una proposta d'algú del PP de fer que els alumnes de les Illes comprin llibres de text escrits en les varietats lingüístiques balears (mallorquí, menorquí i eivissenc), la qual cosa no tan sols seria absurda sinó també caríssima. Ja posats, els de Maó podrien comprar els llibres en maonès, i els de Ciutadella en ciutadellenc. Com deia no és seriós. I tot això sense fer referència a dades empíriques com és el fet de la multitud de topònims catalans que trobem avui en dia i que inclouen l'article salat (Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Collsacabra, Capsacosta...) i que demostren un origen comú, i un fet del qual n'hauríem d'estar orgullosos, i és que el que es parla a Menorca no és una llengua diferent del català, sinó un català més proper a l'original que no pas el que es pugi parlar a Barcelona.
L'altra part és la política: els defensors a ultrança del balear com a llengua apart del català diuen que això no és Catalunya, i que els que diuen que el balear és català són imperialistes. Bé, la paraula "imperialista" és la més suau que et pots trobar, perquè buscant per la xarxa en vaig trobar una altra de més forta: es tracta del que ells en diuen pancatalanisme: segons la wiquipedia, el pancatalanisme no és sinó un corrent polític que defensa la creació d'un estat independent que comprengui les actuals Catalunya, València i Balears, així com la Franja de Ponent i la Catalunya Nord; també diu que té l'origen a la Renaixença, etc. Si mirem, però, la "Uiquipèdia" (que és com la Wiki i la Viqui, però en valencià, el primer que diu és que el pancatalanisme "busca l'imposició (amb apòstrof abans de "i" àtona en un nom femení, cosa que potser en valencià no sigui una falta d'ortografia) de la llengua catalana", per més endavant assegurar que
"El nom de la corrent política és anàlec al de pangermanisme i la seua relació històrica en el nazisme. Ademés de l'anexionisme imperialiste, compartix en el nazisme el genocidi cultural nomenat substitució llingüística, l'adoctrinament escolar, el foment dels símbols nacionals i l'odi a atres cultures o orígens. Es fonamenta en l'unió política d'estos territoris basant-se en la versió dialectal del orige de la llengua valenciana i afirmant, d'esta manera, que són la mateixa llengua o que formen part del mateix sistema llingüístic.
Un dels pilars de la ideologia pancatalanista és l'afirmació de que la llengua que parlen els valencians es la vulgar, mentres que la culta es la que ells duen, la que diuen "científica", que curiosament es la que parla el poble català".
Jo, que voleu que us digui, quan veig la paraula "nazisme" a un article, o li dono molta importància o no li'n dono gens, com és el cas. En fi, que per una banda, haurem d'anar amb compte, perquè comencem dient que el valencià no és només un dialecte del català (igual que el menorquí, el barceloní, etc.) i acabem enviant a milions de persones a les càmeres de gas. Per altra banda, aquesta relació valencià = llengua vulgar i català = llengua culta jo no la he vist mai a cap llibre de llengua catalana. Vosaltres sí? A més, el que em sembla més curiós de tot és que els que ara defensen el balear (o el valencià) com a llengua són els mateixos que deien anys enrere que el català no era sinó un dialecte del castellà. És a dir, que tant ara com llavors la raó que s'amaga darrere de tot això és l'intent de dividir els catalanoparlants i un odi cap a la llengua catalana. I quan el que mou algun tipus de raonament és l'odi, aquest raonament no pot ser mai bo. Imagineu-vos, sinó, què passaria si a Mèxic els donés per dir que el que es parla a Mèxic no és espanyol (ja que Mèxic no és Espanya) sinó una llengua diferent amb potser un origen comú; o si els Estats Units diguessin que allà no es parla anglès; o a Haití francès. Tindria lògica? La té, doncs, intentar convèncer de que el que parlem nosaltres o els valencians no és català pel simple fet que aquesta llengua comú tingui aquest nom –català-? A mi, francament, em sembla que això no té ni cap ni peus.
____
Fonts:
Pancatalanisme (Uiquipedia): http://www.uiquipedia.org/Pancatalanisme
Acadèmi de sa llengo baléà: http://www.sacademi.com/
______
http://lacomunidad.elpais.com/menorca/posts