Un jove conduint un cotxe. La mare o una tia en el seient del costat. El cotxe es retura pendent d'alguna cosa. La calor fa que el mal humor dels viatgers traspassi les finestres.Fa molts anys al centre i al nord d'Europa van començar a recuperar ciutats. La moral protestant exigent i un major conreu de la cultura els va portar a creure en els carrers nets i restaurats... després la tendència va arribar al Mediterrani.El garnador de l'ajuntament -furgoneta, pala i garnera- , tot i ser diumenge, havia recollit els quatre papers i plàstics poca estona abans. El jove i la dona s'esbroncaven. Ella va voler acabar la discussió amb aquell crit, com qui embolica tots els problemes en un acte i se'n desfà: «Tira el papeeeeel!». El jove va tirar el paperàs per la finestra i el cotxe va arrencar. Havien transferit al carrer la conseqüència dels seus problemes.
Aquell llençol blanc estès va volar i es va dipositar com una enorme màcula sobre el vermell uniforme de l'empedrat. Com una gran escopida sobre la feina just acabada del garnador que pagam perquè treballi en diumenge.
Ni embellir carrers, ni la feina d'un honrat i humil treballador valen res al costat de la molèstia que feia el paper dins aquell cotxe seu, enmig d'aquella esbroncada seva, en aquell moment del seu mal humor, en un món que just acaba on ja no és seu...
L'evolució de les persones des que naixem fins a la maduresa passa per diferents estadis o nivells, en capacitat motriu, en capacitat intel·lectual i en capacitat ètica. En ètica, s'han diferenciat set nivells segons aprenem a posar-nos en el món dels altres. L'egocentrisme dels fillets petitons seria el nivell un. La majoria de delinqüents que són incapaços de tenir cap consideració sincera per als altres no sobrepassen mai el segon. Personatges com la mare Teresa de Calcuta o Vicent Ferrer, o tants d'altres que entenen la compassió pels altres com a part de la pròpia vida estan en el setè nivell. Els grans filòsofs conclouen avui que no hi ha progrés intel·lectual, ni físic ni res que valgui la pena si no hi ha alhora el progrés ètic que fa possible el civisme que ens permet viure plegats. La selecció natural ha fet de conviure un èxit de l'espècie humana, però també una gran dependència. Per a què necessitam l'art, ni l'intel·lecte, ni la religió per viure com a salvatges?
El progrés necessita la moral. I la moral es transmet i es conrea per mitjà del civisme. Aquest és el problema. Els incívics i immorals són limitats i llastren la perfectibilitat humana. El jove i la dona haurien de comprendre que aquell cotxe emana de l'esforç successiu de molts científics, que el carrer per on es desplacen és el resultat de generacions, que el paper que els pudia dins el cotxe és el resultat de molts processos perquè ells no s'embrutin les mans. El seu gest és com escopir-se a sobre, i no tenir-ne consciència.