En una nova demostració de la seva capacitat a l'hora d'elaborar estratègies de resistència contra l'ocupació marroquí del seu país, el poble Sahrauí ha encetat una nova forma d'expressar el seu descontent per la manca de diligència de la comunitat de nacions, a l'hora de donar una sortida al procés de descolonització del Sàhara Occidental, així com el seu rebuig per les condicions de vida dels sahrauís a la zona ocupada pel Marroc.
Així, aquests dies, s'han muntat al voltant de les principals ciutats del Sàhara ocupat, tota una sèrie de ciutats paral·leles, desafiant les autoritats marroquines. A aquestes noves ciutats de lona, formades per tendes, com les que formen les ciutats als campaments de refugiats de la zona de Tinduf, s'hi han traslladat a viure-hi mils de ciutadans sahrauís, enviant d'aquesta manera el missatge a tot el món de l'existència d'un exili interior i d'una indomable voluntat de supervivència com a poble. Segons les notícies que ens arriben, es xifra en més de 4.200 tendes, les que constitueixen el que ja s'anomena "Campament de la dignitat", amb uns 14.000 habitants, sols a la zona de l'Aaiun.
La reacció del Marroc s'ha mostrat novament violenta i intransigent, de tal manera que, en els moments en què escrivim aquesta nota, s'ha establert al voltant d'aquest campament, un setge format per forces de la Policia i fins i tot de l'exèrcit, amb l'objectiu d'impedir noves incorporacions de sahrauís que, poc a poc, han fet créixer aquest nou campament de refugiats, fins a convertir-lo en una vertadera ciutat, i per tal d'impedir l'entrada a la zona d'aliments, aigua i medicaments, amb la voluntat de vèncer la resistència per fam i set, com si es tractés d'una guerra medieval, amb la qual cosa s'està a punt de provocar una crisi humanitària de conseqüències encara no previsibles, atès que ja han començat a produir-se els primers problemes sanitaris. Uns problemes aguditzats, de manera calculada, per la presència de provocadors marroquins que entren lliurement a la zona, insultant i agredint els sahrauís allà concentrats.
El President de la República Àrab Sahrauí Democràtica, Mohamed Abdelaziz, s'ha adreçat el divendres passat, per segona vegada en una setmana, al Secretari General de l'ONU, per demanar la seva immediata i enèrgica intervenció per tal d'impedir una catàstrofe humanitària, a la vegada que mostrava la seva perplexitat pel tracte dispensat per les autoritats marroquines davant una protesta pacífica, precisament en el mateix moment en què està a punt de produir-se un encontre de les dues parts en el conflicte sahrauí, en una trobada auspiciada per l'ONU els dies 3 al 5 de Novembre a Nova York.
Quina credibilitat poden tenir, davant aquests fets, les propostes llançades pel Marroc de concedir una autonomia per al Sàhara, com a fórmula per acabar el problema d'aquesta regió, que va ser ocupada pel Marroc a partir de l'abandonament d'Espanya del que era, fins aquell moment, la província espanyola del Sàhara Occidental ¿Com es pot creure ningú que l'oferta del Marroc sigui sincera si la seva forma de tractar els sahrauís es mostra una i una altra vegada carregada d'actituds intransigents i cruels, davant cada mostra del disgust que provoca, entre els sahrauís, l'ocupació militar?
Fins quin punt està disposada l'ONU a consentir aquesta situació que contradiu les més elementals normes democràtiques, sense intervenir de manera contundent? Fins quin nivell de desprestigi pot arribar a caure la comunitat internacional de nacions si davant situacions com la present, amb les perspectives que s'apunten com a probables atesa l'experiència a la zona, no actuen i permeten al Marroc una nova escalada en la repressió contra un poble que l'únic crim que ha comès és el de reclamar el seu inalienable dret a poder-se determinar, d'acord amb la doctrina respecte de les descolonitzacions de les Nacions Unides?
On queda, una vegada més, el prestigi i la credibilitat del Govern de l'Estat Espanyol, si tanca els ulls davant l'evidència que s'està produint un nou atac contra els drets humans dels que varen ser habitants de la província espanyola del Sàhara, als que Espanya va condemnar a la situació que avui pateixen, per la seva deixadesa de responsabilitat quan, desoint els mandats de l'ONU, els va entregar inermes a l'ocupació militar del Marroc?
On queda la credibilitat del govern de Rodríguez Zapatero respecte d'aquesta qüestió, si recordam encara aquella frase pronunciada pel President, quan nomenava a Moratinos com a Ministre d'Exteriors: "ese hombre soluciona el problema del Sàhara en seis meses"? Ho deia en broma? Es pot fer broma d'un tema tan seriós? O, pel contrari, s'ho creia sincerament? En què pensava quan va fer aquesta afirmació? Quina fiabilitat pot donar el Govern a les informacions que maneja en política internacional si l'indueixen a errors com l'esmentat?
Les darreres notícies que ens arriben de la zona parlen de que l'exèrcit marroquí està aixecant un mur de terra i pedres al voltant del "Campament de la dignitat", per tal d'assegurar-se que no entra cap vehicle o cap persona que pugui aportar medicaments o aigua als assetjats i que, en qualsevol moment, es pot produir una intervenció violenta de l'exèrcit marroquí, amb la qual cosa i tenint en compte com s'acostuma tractar els dissidents a aquell país, podem estar davant d'un nou desastre humanitari a aquells territoris.
Tots els amics del poble sahrauí i totes les persones de bona fe que estan compromesos amb la defensa dels drets humans, s'han de mobilitzar per tal que la comunitat de les nacions intervengui posant punt i final a una situació que dura ja des de fa massa temps, i de manera especial, per tal d'evitar el desastre humanitari que pot succeir si es reprimeix , de nou, de manera violenta la protesta dels ciutadans sahrauís.
Es bo recordar, en aquest sentit, que el Consell de Seguretat de les Nacions Unides, per culpa del veto francès, s'ha negat de manera reiterada a que les tropes de l'ONU presents al Sàhara vigilin el respecte dels drets humans, per part del Marroc, en el seu tracte a la població a les zones ocupades.
Un nou, que no darrer, episodi del calvari al que es va condemnar al poble sahrauí per la desídia del darrer govern de la dictadura, i que mai no s'ha esmenat per part dels diferents governs de la democràcia.
I a ningú li cau sa cara de vergonya?