En el capítol anterior el nostro espia va poder assistir a la festa de final de campanya de la Colònia Grossa, envoltat dels candidats a les eleccions. Es va poder meravellar de la moral de victòria que tots hi exhibien, encara que una inoportuna renou de budells delatava que alguns estaven cagats.
La seva secretària, Na Francis-ka també hi havia d'assistir, per fer el reportatge fotogràfic. Però com que ara es vol dedicar a la política, l'hora li coincidia amb la roda de premsa diària que el seu partit dedica a escorxar en viu el president Marc-ks. Així és que avui tampoc no tenim fotos.
Acabades les eleccions hi ha el costum de fer una altra celebració, on cada candidat sol explicar que li ha anat molt bé i que es podria dir que ha guanyat. Però és una festa que dura poc, perquè la majoria se n'han d'anar a corrents, amb el vestit de bomber posat, perquè evitar que els seus militants li cremin la cadira a la vista dels resultats.
Les eleccions a la Colònia Grossa tenen també un altre efecte singular. La Metròpoli (totes les colònies tenen una metròpoli que les espolia a canvi d'aportar la seva cultura dita superior) es creu que els votants pensaven en ella quan van triar la papereta. De tal manera que amb tota la barra comença a interpretar els resultats al seu gust, demostrant una vegada més que no té ni punyetera idea del que ha succeït a la colònia.
És una més de les múltiples contradiccions que fan que al món cada vegada quedin més poques colònies. Els seus habitants se n'arriben a afartar. I els de la Colònia Grossa amb aquestes eleccions així ho han manifestat. A part de celebrar-ho amb un 5 a 0 de pel·lícula davant l'equip oficial de la Metròpoli.
Però el nostro espia mos pot explicar més detalls de tot açò perquè també el van convidar a la segona festa i va tenir l'habilitat d'entrevistar els candidats just quan entraven al lavabo. Ja se sap que sol ser un moment de frissera i que, en aquestes circumstàncies ningú perd el temps amb fantasies. Com en el capítol anterior, ha posat malnom als personatges. Per defensar la seva intimitat.
Espia: – Sembla que la cosa no els ha acabat d'anar bé, senyor president Socialista de la Colònia Grossa.
Sr. Socialista: – No. Hem tingut uns resultats molt dolents. La crisi mos ha perjudicat, però sobretot que hem renegat del tripartit després de quatre anys de dirigir-lo. També s'ha de reconèixer que darrerament era un guirigall, però havia estat la nostra opció de govern. Hem fet una campanya desatrossa i canviant... I la sentència del Tribunal Constitucional també mos ha fotut. Va ser la prova que la Metròpoli no té cap respecte per la Colònia Grossa, i si és així, què hi feim noltros aquí? Com a responsable, presentaré la dimissió.
Espia: – El seu kefe de la Metròpoli deu estar que trina.
Sr. Socialista: – No s'ho cregui. Està ansiós de negociar amb el nou president, que fa quatre anys ja li agradava més que jo. I ara perdoni, però jo anava al lavabo.
Espia: – Un desastre, eh, senyor Esquerra Republicana?
Sr. E. Republicana: – Fa quatre anys vam enganar els electors amb el discurs que no pactaríem amb el Sr. Socialista. I es veu que els electors no perdonen les mentides. Qui ho havia de dir! També sembla que no els ha agradat que fotéssim as carrer el nostre líder del mostatxo ni que reduíssim el tema de la independència a fer un referèndum i ja està...
Espia: – Així que vostè serà tan digne com el Sr. Socialista i presentarà la dimissió...
Sr. E. Republicana: –De cap manera! Són els electors que s'han equivocat, jo no. Perdoni que no m'entretengui més, però es que em pix.
Espia: –Tambalejant, tambalejant, però bonibé amb els mateixos resultats, eh, senyor Iniciativa i Verda?
Sr. Iniciativa i Verda: – És que al manco érem els únics que defensàvem el tripartit que mos ha donat redossa tots aquets anys... No avançam gaire perquè anam amb bicicleta, però tenim pocs accidents i uns seguidors que les engalten totes. I res més, que he d'anar al lavabo.
Espia: – Hem aconseguit pujar uns puntets, eh senyora Popular?
Sra. Popular: – No ha estat una gran cosa, però el meu kefe de Madrit diu que ho he fet molt bé i que ja li serveix. Açò sí, per aconseguir-ho m'he hagut de batre amb els colonialistes del senyor Ciutadans i amb els racistes del senyor Anglada, que em disputaven la clientela.
Espia: – Així que vostè, ara, més contra el català i els immigrants que mai...
Sra. Popular: – Ja ho veurem. El meu kefe de la Metròpoli diu que ara no he de rallar gaire. Quan hi hagi les eleccions sèries, que són les seves, ja ho veurem. Ell ja està aprenent a parlar català en la intimitat, com el seu predecessor, per si un cas... I deixi'm passar, que s'ha posat just davant la porta de l'aseo de senyores.
Espia: – Senyor Ciutadans, veig que ha pogut mantenir la barraqueta...
Sr. Ciutadans: – Sí, estic molt contento. Continuï amb els meus 3 disputados i encara he guanyado unes dècimes. I sobretot que he donat pel sac al partit de la senyora Rosa del Día, que em volia fer la competència i ha sacado més pocs vots que un travesti de cabaret que es presentava a les elecciones para hacer conya. I ara, paso que voy al banyo.
Espia: – Content, eh, senyor expresident del Barça que es fa dir Solidaritat?
Sr. Ex president: – Al loro, tiu! Ningú no donava un duro per mi i mira, 4 n'he tret! I l'únic independentista autèntic sóc jo! Llàstima que encara no sé com ho menaré. Com que no he arribat a 5 diputats, hauré de compartir grup amb el senyor Ciutadans, i ja pots pensar que farem una xalada! I ara deixi'm entrar al water.
Espia: – A la tercera va la vençuda, eh, senyor Convergent i Unió?
Sr. Convergent i Unió: – Uf! M'han votat el meus i tots els que ja no se'n refien del altres... I amb barreja de dretes i esquerres moderades! I amb molt de pebre coent nacionalista. I ara a fer-los a tots contents i sense un duro! Estic acollonit.
Espia: – I què opina de les declaracions de la Metròpoli?
Sr. Convergent i Unió: – Que no n'aprendran mai. Volen traduir els nostros resultats a les seves estratègies, i açò vol dir que continuen sense entendre res. Per això són incapaços d'integrar-nos i en ple segle XXI continuam sent una colònia. I ara, em permeti entrar al lavabo.