Es diu Joy, té 21 anys i exerceix la prostitució en un dels principals carrers de la nostra ciutat. Molts passen pel seu costat indiferents, van de compres o al cinema, miren i no veuen, no són capaços de deixar-se afectar pel seu clamor, de percebre el drama humà que la seva vida amaga. Va néixer a Nigèria, la segona de molts germans. La seva mare va morir i la pobresa i la manca d'oportunitats van anar minant la seva vida. Als 17 algú li va parlar de treballar a Europa. Ella volia ajudar la seva família i els traficants de dones van saber escollir la seva víctima. Va sortir del seu país sense saber quin seria el seu destí. Durant mesos patí fam, violacions i vexacions fins arribar en pastera a les costes d'Almeria. Allà va ser obligada a prostituir-se i a pagar un deute de 45.000 €. Si fugia farien mal a la seva família.
El seu nom és Krina, té 24 anys i molts somnis, tot i que el seu rostre està colrat pel patiment. És romanesa, d'una família marginal...
Carla té 22 anys i és brasilera. De la infantesa gairebé no té cap record positiu: abandonada pel pare, sense afecte de la mare. Sempre va voler estudiar...
Segons dades de Save The Children i de la Red Española contra la Trata de Personas, cada any, entre 40.000 i 50.000 dones i nenes (la majoria d'entre 18 i 25 anys) procedents del Marroc, l'Àfrica subsahariana, els països de l'Est, Brasil i l'Amèrica Central, són víctimes del tràfic d'éssers humans, enganyades i portades a Espanya, on «hi ha una gran demanda».
Es calcula que la indústria del sexe a Espanya cada any mou 18.000 milions d'euros de benefici net, i que uns 15 milions d'homes són clients potencials del mercat de la prostitució. Els diaris espanyols que ofereixen prostitució a les seves pàgines ingressen cada any uns 40 milions d'euros. L'explotació sexual és el tercer negoci il·lícit més lucratiu, després del tràfic de drogues i d'armes.
Espanya està entre els principals països de destí i trànsit, sobretot en tràfic de dones amb finalitats d'explotació sexual. Segons dades policials, el 90% de les dones que exerceixen la prostitució a Espanya són estrangeres. Gran part d'aquest percentatge estaria a mans de xarxes de tràfic. Que els països d'"acollida" identifiquin fàcilment la prostitució amb la llibertat sexual, l'oci i la diversió dificulta l'anàlisi de la qüestió i emmascara la realitat. El tràfic de dones amb finalitats d'explotació sexual és una forma de violència de gènere, així ho reconeix el Pla Integral contra el Tràfic del Ministeri d'Igualtat (2009-2011). Tot i que la major part de les víctimes a Espanya ho són amb aquesta finalitat, no es pot ignorar la realitat del tràfic en altres sectors, com el servei domèstic, l'agricultura, els tallers de confecció, la mendicitat...
Aquest fenomen està convertint una part important de la població emigrant en mercaderia, per a servir el lucratiu negoci global de l'explotació. Expressament denunciable és també el turisme sexual, que porta milers d'homes de països rics a viatjar a determinats països empobrits, buscant exotisme i impunitat per mantenir relacions sexuals amb menors.
Estem ja en la tercera generació de drets humans (això ho diem a la nostra societat de sobreabundància i benestar) i tanquem els ulls davant de l'incompliment flagrant de drets de primera generació a prop de casa nostra o a la cantonada del nostre carrer.
El tràfic de dones mostra les desigualtats socials i de gènere, i ens urgeix a plantejar canvis globals que ens impliquin a tots, no només en l'atenció integral a les víctimes (reforçant les seves capacitats com a titulars de drets i de persones actives en el seu propi canvi), sinó en l'abordatge de les arrels estructurals del fenomen. Les mesures impulsades per l'Estat espanyol per a la prevenció, protecció, assistència i reparació són encara insuficients.
El clamor i la denúncia de Joy, Krina i Carla demanant avui alliberament i justícia han arribat a aquests papers. Que el seu "crit" i el de milers de dones i de nenes segueixi sent silenciat o sigui escoltat depèn de cada un de nosaltres. El fenomen globalitzat del tràfic redueix diàriament l'ésser humà, creat a imatge i semblança de Déu, a estat de servitud i esclavitud. Seguirem cecs i sords?
–––––––
* "Villa Teresita som una comunitat de dones consagrades que seguim Jesús de Natzaret i intentam viure amb radicalitat l'Evangeli entre els pobres i exclosos, immerses en el món de la prostitució. La nostra vida i missió es desenvolupa en els barris i llocs de prostitució i en les cases d'acollida per a dones amb problemes d'exclusió". Aquest article és un extracte de l'opuscle del mateix títol publicat pel Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia de Barcelona (octubre 2010).