A les aigües costaneres hi ha un cert revol. Al port de Maó, el Poder Portuari (l'Autoritat es guanya o es perd) està sota investigació, però ja anuncia que volen destinar Cala Figuera a posar-hi iots de luxe. A Ciutadella, hi ha baralles per repartir-se el pastís del port una vegada que el dic de Son Blanc sigui operatiu. I s'acaba d'adjudicar la redacció del pla d'ordenació del port de Fornells.
Això està passant mentre es redacta l'esperat Pla Insular de la Costa, que serà la primera iniciativa que pretén ordenar l'ús nàutic del nostre litoral aplicant-hi una visió insular de conjunt. Fins ara, les ordenacions realitzades sempre es duien a terme de manera segmentada, sense tenir en compte el que s'estava fent al costat.
En una illa de les dimensions de Menorca, aquesta dinàmica no té sentit.
I després d'uns anys de reivindicacions de vàries associacions ciutadanes (sota el lema Jo dic PIC), la majoria d'empreses nàutiques han vist que els que demanen que no es facin grans intervencions a la costa no estan en contra de l'economia local, sinó ben al contrari. El tarannà més dialogant d'alguns representants i les concessions de grans trossos del port de Maó a companyies de fora (Trapsa, Ocibar) han ajudat a obrir els ulls.
Els grans projectes són per a les grans empreses, però una ordenació racional, feta amb mesura i de manera progressiva, no és prou esca per als taurons econòmics. Per contra, acaba sent el pa i la sal per a les empreses d'aquí.
La Demarcació de Costes combrega amb la idea de visió de conjunt. Està per veure com es comportaran els diferents responsables dels ports. Però el PIC de Menorca ha començat a caminar i així sabem, per exemple, que l'any passat hi havia unes 5.000 barques en el litoral menorquí el mes d'agost.
No és estrany idò que algunes cales "verges" apareguin replenes d'embarcacions. Res que veure amb l'anunci de la cervesa. Allà on no hi ha boies, les barques envaeixen la zona dels banyistes. Però si es posen boies, el paisatge perd part de l'encant. En alguns indrets hi ha queixes d'olors d'aigües residuals, o de combustible... Com sempre, tot és més complicat del que sembla.
Una de les qüestions més complexes serà, precisament, decidir quantes embarcacions més s'han de fomentar. Aquí entraran en joc els interessos turístics, els de les empreses nàutiques, i els dels usuaris (de terra i de mar). Però al final, és un debat bastant similar a la urbanització de costa. La massificació és dolenta per al turisme, encara que alguns hi guanyin. Per tant, cal decidir quina estratègia turística volem aplicar.
Alguns diran que cal aprofitar la demanda, però també hi havia demanda per urbanitzar Macarella i vam decidir no fer-ho. En algun lloc cal posar els límits que separen l'interès general dels interessos corporatius. És més realista que la nàutica menorquina s'especialitzi en donar serveis als clients que en pretendre vendre barques sense aturall.
La nàutica necessita millorar moltes qüestions, com els punts d'abastiment de combustible, de gas o d'aigua. Com la recollida de fems i el buidat d'aigües negres (ho incorporaran d'una vegada tots els ports?). Com el control d'olis, pintures patents i altres tòxics a les zones de manteniment. Com l'eliminació de morts il·legals i l'ordenació amb sistemes desmuntables durant l'hivern...
Però no ens convé gens pretendre incrementar substancialment el nombre d'amarraments. Totes les barques surten del port a l'estiu i acaben davant les cales i platges. I per trobar un litoral saturat, no fa falta l'esforç de venir a Menorca.
Tant de bo que el 2011 ens ajudi a consensuar on tenim el far per no perdre el rumb.