Avui acomiadarem l'amic Joan Sans i acompanyarem la seva família en aquestes hores de dolor. Encara no hem tingut temps de creure'ns la notícia de la mort d'una bona persona.
Malgrat el seu estat de salut, no ens pensàvem un desenllaç així. He conegut Joan Sans Mercadal fa relativament poc temps, fa uns mesos només. El vaig conèixer arran d'una exposició de juguetes que va fer al Claustre del Carme de Maó, i després a Alaior amb motiu d'algunes col·laboracions entre ell i l'Ajuntament. Diuen que quan has passat dels cinquanta ja no coneixes molta més gent, que la capacitat de la persona per a obrir-se i fer amistat ja està molt limitada. La vida contradiu a diari aquesta sentència tan funesta.
Amb en Joan vaig tenir un bon exemple. Ell és un alaiorenc que es va fer a Mallorca, sense deixar mai de banda ni la seva família, ni la seva terra menorquina. Era un mestre d'escola jubilat (així es presentava i així ens ho han recordat ara en el seu adéu), amb una llarga trajectòria dins els grups d'escoltisme i d'esplai. Ell va ser una eminència del món del joc i de les juguetes tradicionals, entre altres coses perquè s'hi va dedicar durant més de trenta anys. En la primera edició d'Alopatis va venir aposta des de Mallorca només per muntar la seva mostra de joguines als patis i terrasses de ca'n Cosme, el seu germà. En Joan i en Cosme se semblaven molt, tenen el mateix esperit. Fruit d'aquesta dedicació va editar alguns llibres, el més important segurament amb Olañeta Editors fa un parell d'anys. En tenia uns quants més a l'horitzó. L'estiu passat encara parlàvem de la preparació d'un nou Quadern de Folklore, ell és l'autor dels nombres 85 i 86, que volia dedicar a vincular el món del cavall, de les festes tradicionals i els jocs. Desconec si havia avançat en aquesta feina, o si haurà acabat com un projecte sense fer. També ens va deixar, a l'Ajuntament, la seva col.lecció de juguetes tradicionals, que guardem a l'edifici de l'Escola d'Adults. A part de tot això, amb tot això, Joan Sans era una gran persona, una persona que et feia sentir-te bé, optimista, segur, content. Avui és un dia per l'adéu, jo estic content d'haver tengut l'ocasió de conèixer-lo.