Dissabte, 5 de febrer de 2011
Són les sis del capvespre i estic menjant pollastre fregit. Acab de donar la meva primera classe del semestre a Baruch College, una universitat de Manhattan. M'ha agafat molta gana en sortir i m'he comprat pollastre fregit amb salsa picant i un troç de pa de blat d'indi; i m'ho menjo amb les mans, per suposat. Fa més de cinc anys que som aquí i crec que puc dir que estic ben integrada.
Aquesta setmana faig trenta-un anys, i ho vull celebrar jugant un partit de futbol... futbol americà, per suposat. Diumenge he quedat amb uns quants amics a Prospect Park, a Brooklyn, per a jugar un partit de futbol a la neu. Jugar a la neu és el millor perquè pots caure per enterra i no te fas mal. Després del partit, és la final de la lliga americana de futbol americà: the Super Bowl. Es tracta gairebé d'una festa nacional. Tothom queda amb amics a cases o es va al bar. Es consumeix més menjar que cap altre dia de l'any, diuen, llevat del dia de Thanksgiving, que és quan es mengen el gall d'indi en família. El pollastre fregit que m'estic menjant és un bon exemple del tipus de menjar de la Super Bowl. Altres delícies típiques inclouen: aletes de pollastre amb salsa barbacoa, pizza, hotdogs (com ho diria... "perritos calientes"), natxos amb guacamole i formatge, hamburgueses, etc. I sobretot, cervesa, molta cervesa.
El partit pot interessar més o manco, però tothom va a la festa de la Super Bowl. A més del menjar, i a més del futbol, una de les coses que creen més expectació és el que passa durant la mitja part. Els anuncis que posen a la tele són els que costen més doblers de tot l'any ($3 milions per 30 segons és un preu ben normal).
Cada any actua un grup de música i el camp de futbol es transforma, en qüestió de minuts, en un gran escenari, on el grup de torn surt, toca tres o quatre cançons i desapareix. I no estic xerrant de qualsevol grup, no: Són gent com Rolling Stones, Prince o Janet Jackson mostrant un mugró. Tot un espectacle americà. Diré, en defensa dels meus amics americans, que es gaudeix, però de la mateixa manera que es passa bé a una revetlla: Estem tots d'acord que és totalment hortera, però tothom riu molt i fa s'ase. I és que, de caràcter, hi ha moltes coses dels americans que me recorden a casa.