El Govern de les Illes Balears ha concedit la medalla d'Or a Caritas de Mallorca, de Menorca i d'Eivissa-Formentera: «Tres entitat de l'Església catòlica. Pel seu compromís amb la lluita per la justícia i la solidaritat. Per donar resposta, a través dels Grups d'Acció Social de les parròquies o dels professionals contractats, a situacions de precarietat o exclusió social que pateixen tant persones com famílies; per promoure la inserció integral de les persones més desfavorides a través de tallers d'inserció laboral i programes d'orientació, formació, ocupació i intermediació; pel seu servei dedicat a la gent gran que es troba en situació de precarietat econòmica, social o relacional». Això és el que diu el diploma lliurat al nostre bisbe Salvador pel president del Govern balear, Francesc Antich, juntament amb la medalla d'or.
Agraïm sincerament aquest guardó que és per a tots aquells que feu possible la generosa tasca de l'Església en servei dels més desheretats. És més, es tracta sobretot d'un reconeixement a les persones que dia a dia, des de la seva situació vulnerable, han trobat a Caritas una mà solidària i reivindicativa. Per açò també volem agrair a totes aquelles persones que per una o altra circumstància es troben en alguna necessitat i es deixen estimar. Parafrasejant aquelles paraules de St. Pau que diu: "Ai de mi si no evangelitzes", tots els que creiem en Jesucrist i volem ser deixebles seus podem dir: "Ai de mi si no estimés".
Rebre aquesta distinció és un motiu de satisfacció per a tots nosaltres, i sobretot, és un motiu de reflexió sobre, no el que hem fet fins ara, sinó el que ens queda per fer. Doncs la nostra tasca de seguidors, de deixebles de Jesús, és la d'estimar com Ell ens ha estimat, és a dir, fins a l'extrem. Encara que més d'una vegada ens resulti difícil, o perquè surt el nostre jo egoista, o perquè certs comportaments ens empenyen a tirar-nos enrere, hem de demanar al Senyor que Ell sigui la nostra força i nosaltres els seus braços per a compartir pa i amor amb tothom.
Ara, és temps de posar-se en camí, temps de reforçar el nostre quefer diari: la perseverança, el nostre testimoni present i compromès amb els més pobres, les nostres capacitats per a crear noves oportunitats, i afavorir la transformació de les estructures socials i econòmiques. Estem cridats a generar esperança i reforçar la nostra lluita coherent mitjançant processos de promoció social i laboral, iniciatives d'economia social i solidària, la sensibilització en el comerç just i consum responsable, accions de codesenvolupament, ...
Malgrat la crisi, el nostre far, la nostra guia està en el model d'acció social de Caritas: acompanyar persones, acompanyar processos, acompanyar famílies, acompanyar comunitats... En uns moments d'àmplia urgència i atenció assistencial, és fonamental que rescatem els recursos comunitaris i relacionals, perquè les persones necessitam participar, implicar-nos i teixir xarxa.
Volem que la tasca de la nostra Església sigui sempre dignificadora de les persones. Que el nostre tracte amb els necessitats i els exclosos, no sigui mai humiliant, sinó dignificador i integrador. Que sempre treballem perquè tots ens sentim estimats pel nostre Pare, Déu. Caritas és l'Església organitzada en servei dels germans per a compartir amb ells el que som i el que tenim.
Volem agrair a Déu el do que ens ha fet de poder viure en el seu amor i que ens hagi cridat a ser sagrament del seu amor entre els éssers humans i demanar-li que mai el facem sacrilegi, és a dir, que mai el convertim en anti-signe, sinó que dia a dia, a la seva escola, aprenguem com ser més i millors pels altres. Recordem aquelles paraules de Sant Agustí: "Al final de la vida serem examinats d'amor". El nostre amor ha de ser sempre generós i mai ha d'abrigar segones intencions.
Estimar el que feim i fer el que estimam. Estimar és servir.