Dissabte passat vàrem ser molts qui vam assistir a la festa que els amics de S'Ull de Sol ens oferien per compartir la celebració dels vint anys de la revista, una celebració que arriba mig any després que l'estricte compliment del natalici, però que ben serveix per a recordar la presència d'aquest mitjà en el dia a dia d'Alaior durant aquestes dues dècades. De tot d'una vaig entendre que en la sala on ens trobàvem hi havia dos tipus d'espectadors: aquells que han viscut el naixement i la vida de S'Ull de Sol, i aquells que, per edat o perquè hem vingut a viure a Alaior més recentment, teníem menys coneixement del que va significar el repte el 1990. Els primers van poder rememorar els fets, els segons vam poder conèixer millor la història interior d'un component molt important de la vida social i cultural al poble. Totes les intervencions que hi va haver van ser molt il·lustratives, ben complementàries. La introducció de Miquel Àngel Marquès, que és el dinamisme del grup. N'Isabel Ferrer va vincular la importància del mitjà a la pròpia experiència de lectora i com element que la societat posa en mans de la població per al seu procés d'assumpció de cultura a partir dels elements locals. En Pau Gener, ciutadellenc, company en l'aventura dels Quaderns de Folklore, va fer una molt entranyable i acurada intervenció sobre com es veu S'Ull de Sol des de fora d'Alaior, si és que a Menorca podem parlar de dins i fora. En Miquel Àngel Limón va destacar la importància de les revistes locals en un món on la informació és cada vegada més generalitzada i on allò que és local, allò que és pròxim, no té la consideració que pertoca. N'Anselm Barber, membre del grup fundador de fa vint anys, ens va explicar episodis interessants de la vida de la revista, confessions que es poden fer en públic quan ha passat tant de temps, i que ens recorden els grans murs que ha de salvar una empresa d'aquesta mena per consolidar-se, per créixer, per no perdre la credibilitat que és el principal valor que pot tenir.
Aquells que tenim una responsabilitat pública local, ja sigui en el govern o en l'oposició, tenim una relació moral molt diferent amb la revista. Com tothom, ens agrada que ens felicitin i animin iniciatives i ens incomoda que ens censurin i critiquin decisions o accions que poden ser controvertides. Hem de conviure cada mes amb aquest batec del poble. I hem de creure que el contingut de la revista ens pot ajudar a prendre millors decisions cada dia.