Caritas Espanyola va fer públic el passat 17 de març, un informe sobre "La situació social dels immigrants acompanyats per Caritas", elaborat per l'Observatori de la Realitat Social de Caritas a partir de dades aportades pel 80 per cent de les Caritas diocesanes d'Espanya (54 d'un total de 68).
L'informe aborda qüestions com l'abast de les situacions que limiten l'accés de les persones immigrants ateses per Caritas en el seu exercici a drets bàsics com treball, habitatge, salut, educació i entorn, així com les circumstàncies i dificultats jurídiques amb les quals es troben a l'hora de fer front a qüestions com la reagrupació familiar, l'arrelament i les autoritzacions de residència i treball. També, a l'informe s'analitzen les actituds i percepcions de la societat davant la immigració, i la política social pública en matèria d'immigració.
Com ha assenyalat el secretari general de Caritas, Sebastián Mora, "consideram molt oportú aquest informe perquè l'entrada en vigor fa poc més d'un any de la Llei Orgànica d'Estrangeria (LOEX), ha tingut conseqüències pràctiques sobre la vida dels migrants, sobre la nostra intervenció i sobre la pròpia construcció social, que posen de manifest un clar enduriment del discurs públic a l'àmbit polític i la consolidació d'una percepció social cada vegada més negativa sobre el fenomen de la immigració que l'ha convertit en un assumpte de discrepància i conflicte."
L'informe manifesta la presència important d'immigrants en els serveis d'Acolliment i Atenció primària de les Caritas; en 2009, de les 786.273 persones ateses, una mica més de la meitat, uns 407.000, eren immigrants. I un terç d'ells, aproximadament 150.000, es troben en situació administrativa irregular.
Entre les constatacions que recull l'informe, s'assenyalen les barreres amb les quals es troben a l'hora d'accedir al Padró Municipal, en la seva majoria motivades per una dubtosa interpretació de la legislació vigent que desvirtua la pròpia naturalesa del Padró. "Limitar l'empadronament als immigrants -s'afirma- suposa de fet restringir l'accés a la resta de drets socials (salut, educació, habitatge i ocupació), i impedir la integració econòmica, política i social d'aquestes persones en la nostra societat."
La falta de treball i els problemes de precarització i explotació laboral són unes altres de les dificultats de la situació social dels immigrants atesos per Caritas. De fet, el 60 per cent dels immigrants que s'adrecen a Caritas estan a l'atur. I els que tenen un lloc de feina ho fan en ocupacions amb una taxa més gran de temporalitat, en sectors d'activitat més precaris i mal remunerats. A més, s'estan multiplicant les situacions d'explotació laboral, sense contracte ni seguretat social i que sofreixen els immigrants que recorren a l'economia submergida com a única via per sobreviure.
En el capítol de l'habitatge, l'informe recull les greus dificultats amb les quals es troben els immigrants davant el pagament d'hipoteques, a més de l'augment de situacions d'amuntegament i la seva elevada mobilitat residencial. Tot i així, aquestes persones no mostren unes taxes de morositat més grans que les dels ciutadans autòctons, com tampoc es detecten dificultats significatives de convivència amb la població local.
L'apartat dedicat a abordar la situació jurídica dels immigrants acompanyats per Caritas se centra en el problema de l'increment de les situacions d'irregularitat sobrevinguda. Els agents de les distintes Caritas Diocesanes assenyalen que un terç del total de persones immigrants acompanyades es troben en situació administrativa irregular, i expressen la seva alarma sobre el preocupant increment de les situacions d'irregularitat sobrevinguda al no poder renovar les seves autoritzacions de residència i treball. La causa principal d'això ha estat la rigidesa de les condicions exigides per a la renovació. L'informe apunta també a l'absència de contracte de treball com a la dificultat més gran a la qual s'enfronten els immigrants a l'hora de gestionar l'arrelament.
Per a Caritas, com diu l'informe, aquest fet "evidencia els riscs i les possibles fractures socials d'una política migratòria que únicament es configura entorn del mercat laboral i que no tracta als immigrants com a persones, amb vincles i relacions familiars". "Aquestes situacions -s'afegeix- són més greus perquè no només afecten a l'immigrant, sinó a tots els reagrupats vinculats a ells. Són persones i famílies que, per falta de previsió, es veuen condemnades a viure en la clandestinitat i abocats a l'economia submergida."
Juntament amb açò, es denuncien les incoherències i contradiccions que alguns representants públics diuen als seus discursos sobre integració i convivència, i les mesures pràctiques que les diverses Administracions implementen en l'acció social pública.
Finalment, es detecta en un altre apartat, un augment en la percepció negativa de la immigració per part de la societat, induïda, sobretot, per la situació econòmica dels darrers tres anys. Es constata un augment de prejudicis racistes i xenòfobs en els nostres barris i ciutats, i que, en l'actual situació de crisi, es culpa als immigrants de molta de la precarietat econòmica i social que sofrim.
El capítol final de l'informe inclou una sèrie de propostes dirigides a garantir l'accés dels immigrants als drets socials bàsics. Es poden destacar els enunciats següents:
- Garantir l'accés al Padró Municipal.
- Elaborar un Pla Integral de Lluita contra el tràfic de sers humans amb finalitats d'explotació laboral.
- Modificar la normativa per solucionar el problema de l'impagament d'hipoteques, mitjançant una reforma legislativa urgent del nostre sistema hipotecari.
- Habilitar solucions per als immigrants en situació administrativa irregular.
- Aturar les situacions d'irregularitat sobrevinguda.
- Incrementar la dotació pressupostària per als serveis destinats a la integració.
De cara a les properes eleccions municipals i autonòmiques, sol·licitem a tots els nostres representants que treballin per impulsar un Acord Marc per la Immigració sobre el qual cimentar una societat d'acolliment més plural i cohesionada, i així combatre els estereotips que alimenten accions de discriminació, racisme i xenofòbia, convertint els barris de les nostres ciutats en comunitats més acollidores.
Resum "Informe de Caritas Española. Equipos de Estudios y Migraciones". 17 de marzo 2011.