¡Al fin solos!

Avui ja no es poden fer inauguracions, com aquella de l'aeroport sense avions i del dic sense vaixells, com la de l'escola sense alumnes o el museu sense quadres, la piscina sense aigua i l'estació de tren sense recorregut. Tot açò ha passat, aquestes dies a Espanya, i molt més! També ha passat, a petita escala, a Menorca. Mirin que fa anys que veig coses però fins aquesta vegada no havia vist tanta febre electoral, tantes corregudes per a fer propaganda, tanta efervescència. Crec que la cosa ha estat tan exagerada que, segons com i quan, ha pogut arribar a fer vergonya. A veure, és natural que hi hagi inversions que s'executen durant uns anys i que ara arribin al final; és natural que aquestes es vulguin mostrar (encara que algunes estiguin en funcionament des de fa mesos o que altres no s'hagin acabat del tot), és comprensible aquest avalot preelectoral. El que ja comprenc menys són tots aquests anuncis de futures inversions, de projectes que diuen que es faran, de licitacions previstes, de compromisos... En molts casos, aquests anuncis d'ara posen de manifest promeses que no s'han realitzat quan tocava i es giren en contra d'aquell que els realitza. També és molt curiós, aquests dies, veure polítics en exercici i candidats en els llocs més insospitats, participants en esdeveniments als que mai abans no havien assistit, fins i tot fent canviar horaris de programacions per no poder-se'n perdre cap. No ho entenc. Ara tindrem un mes i mig de calma (sembla), sense inauguracions, sense jornades de portes obertes, sense actes d'entrega de diplomes, sense propaganda institucional i, segons em diuen, també sense propaganda partidista. Potser, després de la frenètica activitat d'aquests dies, algú prendrà mal degut a la síndrome d'abstinència.