No sé quin líder polític va ser que va dir que la dreta havia guanyat perquè els votants eren analfabets. Se'n recorden? Durant molts d'anys s'ha mantingut aquell axioma que afirmava que república-republicans era igual a progrés i intel·ligència i que monarquia- integristes i conservadors era igual a endarreriment, reacció, estancament. Ara, aquesta idea ja ha guanyat categoria científica: es veu que hi ha cervells de dretes i cervells d'esquerres. Fins ara, la ciència explicava que la ideologia només estava definida per factors ambientals, com l'educació, les amistats, els ingressos, la situació personal en el sistema de producció, la família, els llibres que has llegit, etc. Però ara, un grup de neurocientífics ha comprovat que com més d'esquerres es declari una persona més matèria gris te en una determinada zona del cervell (estic pensat amb Hugo Chávez), en canvi, com més conservadora es declari una persona, la regió que més s'incrementa en el cervell és la que els científics associen amb la por. A aquesta conclusió han arribat un grup d'investigadors de l'Institut de Neurociència Cognitiva de la Universitat de Londres a partir d'un treball de camp amb 100 estudiants. Per tant, que ningú del PSOE i del PP es preocupin perquè aquesta certesa científica es refereix únicament als joves de Londres que, com tothom sap, són tots fans de Lady Gaga, sense que això tengui, que sapiguem, repercussions físiques en els seus cervells.
Ara, els científics volen fer les mateixes proves amb persones d'edats progressivament majors, per a comprovar si l'afirmació de que "amb l'edat ens tornem més de dretes" és físicament i científicament comprovable.
No és la primera vegada que els científics afirmen que l'adscripció ideològica d'una persona té molt a veure amb la por i la incertesa. Per això no ens ha d'estranyar que un dels arguments més senzills i recurrents dels partits, quan s'aproximen les eleccions, sigui el de la por: si guanyen els altres faran açò, açò i açò, si guanyen els altres es retallaran els drets socials i açò, açò, açò. Després, la realitat te poc a veure amb aquests lemes. Fa pocs dies, un dirigent del PSOE que més retalls socials i laborals ha aprovat, sermonejava en un míting sobre els perills de la dreta en el Govern, i ho feia amb tota naturalitat.