Hi va haver un temps en què no es rallava de crisi perquè la cosa estranya hauria estat que no n'hi hagués. Els al·lots anaven a estudi, amb molta sort, l'estona justa per aprendre les quatre regles i una mica de llegir i escriure. Però en canvi, cada casa era una escola de convivència i el carrer la gran universitat del sentit comú.
I de la mateixa manera que la ciència i el saber encara eren respectats i s'admirava els homes savis i prudents, el poble feia befa dels ases amb lletra, que eren la demostració que no tot s'aprèn a l'escola i que els estudis aprofiten poc si darrere no hi ha una persona com cal.
I amb aquest bagatge, que va protegir la nostra societat de tants despropòsits, que la va defensar de tantes aventures insensates i que la va conduir cap a una raonable manera de fer i de viure, mos haurem de continuar defensant de tants d'engalipadors, missatges estúpids i falses modernitats com volen per l'espai electoral.
Perquè no cal ser dels verds, ni ferrerienc, ni president del Consell per saber que la possibilitat de tenir una seu mundial de la UNESCO és una oportunitat que no es presenta dues vegades a la vida. I que si açò comporta una inversió, serà bo que es faci. I si el lloc triat és s'Enclusa, a defensar-ho tothom, amb les urpes si és necessari.
Qui hi pot estar en contra? Molta gent i per raons tan diverses com respectables. Però mai un partit que vol fer creure que defensa els interessos de l'Illa. Encara que posats a pensar, jo me'n record de fa quatre anys, quan el mateix partit havia autoritzat la instal·lació d'immensos molins de producció d'electricitat a la mateixa muntanya...
Ni tampoc no cal ser economista, ni tenir interessos econòmics en cap sector per entendre que el Govern, posats a donar crèdit a una empresa en dificultats, havia d'oferir un tracte preferent a la indústria dels formatgets. Per més que alguns constructors entrampats per la crisi es considerin discriminats. Perquè no és cap misteri que el sector làctic és estratègic per a l'Illa i que si un dia desaparegués, no tindria cap possibilitat de recuperació.
De la mateixa manera, tampoc no cal ser llicenciat en ciències polítiques per entendre que el nombre dos d'una llista electoral s'ha de triar molt bé i amb molta prudència. Més encara quan el partit en qüestió s'ha guanyat a pols la fama d'atreure tota casta d'elements corruptes. No faria polit que ocupàs aquesta plaça una persona que va dirigir les finances de l'ajuntament afectat a la mateixa època que n'hi havia que posaven les mans a la caixa. I que sembla que qui hi havia de reparar, no ho feia.