La tradició

Avui, dijous, comença el període de vacances de setmana santa. Per a les persones que no tenen feina, que són moltes, potser el fet faci encara més dura la seva situació. Per a les persones que tenen feina, començaran cinc dies de pont llarg. Per als estudiants universitaris que tornen a Menorca, es tracta d'un temps de reencontre. Per als escolars d'Infantil, Primària i Secundària, es tracta d'un temps de recuperació després d'un trimestre molt llarg. A Alaior, ja és tradicional passar de la ciutat a Son Bou, aquests dies. Aquest èxode vacacional i vocacional es fa de dues maneres: en grups de joves, amics i amigues, que fan una sortida comunitària, i en format familiar, que és el nostre. Ja fa tretze anys que vam iniciar aquesta estada a prop de la mar, que és anunci de l'arribada del bon temps. Estic ben convençut que, dintre de trenta o quaranta anys, que és el temps que se sol deixar passar, aquesta estada anual a Son Bou formarà part de les tradicions d'en primer. Algú hi haurà que n'escriurà unes memòries, recordarà la gent que es trobava i les activitats que es feien. Segurament serà algun d'aquests fillets que ara hi corren, amunt i avall, rere una pilota. La cultura popular d'una comunitat es fa teixint aquests brins de vida quotidiana. No sé què pensarà la gent, cap a l'any 2050, d'açò que ara feim. Alguns centenars de persones ens desplacem a cinc minuts de casa per viure comunitàriament uns dies diferents. És mal d'entendre, però és així i ens agrada. A mi m'agrada perquè són els tres o quatre dies de l'any en que no faig res. En realitat faig molta cosa, però visc la il·lusió de no fer res. Llegir una novel·la llarga ja és ben prou. Passejar, compartir i acompanyar requereix dedicació. Jugar amb els al.lots exigeix bones dosis d'energia i una actitud positiva. És curiós, malgrat el temps que fa que hi anem, cada any descobrim coses noves. És més, com que ja fa tant de temps, ja gaudim d'una certa "memòria històrica" d'aquest costum menestral. Si pens amb aquests dies, emperò, la meva memòria arriba fins l'any 1970-1971, en la primera sortida que vam fer amb el grup d'amics de Ciutadella per viure la setmana santa en una tenda de campanya arran de la mar. Ho record com si sigui avui. Han passat quaranta anys d'aquells dies. Per tant, ja formen part de la nostra cultura popular. Més o manco.