Síguenos F Y T I T R

No tot el que és menorquí és bo

|

Senyors lectors, si els dic que no tot el que és menorquí és bo, vostès em donaran la raó, em contestaran que és evident. I si els record allò que cantava Antonio Machín, "Se vive solamente una vez", ho consideraran, igualment, una obvietat. Aquestes dues evidències, si raonam una mica, ens permeten arribar a la conclusió següent: Si només vivim una vegada, val més que no dediquem ni massa temps ni gaire atenció a determinats -determinats, insistesc- productes artístics(?) menorquins, obres d'escassa o nul·la qualitat. El temps de què cadascun de nosaltres disposa a la vida és limitat, i hem de saber fer-ne bon ús.

Hi ha poetes menorquins que han aconseguit veure impresos en revistes i llibres versos d'un sentimentalisme i una cursileria que embafen, i pintors que no desitjaríem com a parents ni amics per no haver de penjar a la paret de ca nostra les seves empastifades.

És comprensible que de vegades, inconscientment i per raons sentimentals o similars, mirem amb excessiva simpatia l'obra feta pels nostres conciutadans. Però és preferible ser lúcid i acceptar les coses tal com són realment.

Jo valor l'obra d'uns quants, no gaires, escriptors i artistes plàstics menorquins. I encara que el nivell cultural i econòmic de la nostra illa permet que molts menorquins escriguin o pintin, hauríem de ser prudents i realistes a l'hora de mesurar la importància de la seva producció literària i artística. Cal tenir, també, molt present que Menorca ni és una illa gaire gran ni està molt poblada. No és, per tant, estrany que l'excel·lència hi aparegui de forma ben discreta. Excel·lència que hauríem de saber distingir de la simple i tan sovint avorrida correcció.

Lo más visto