Després d'un hivern molt plujós, l'ha seguit una primavera exuberant en verdor i color de plantes. Plantes que proliferen abundants aquest any, arreu de les teulades de Maó on els "lletsons" florits i d'altres herbes, son ornament natural dels voladissos de teules i cornises. I és que el vent, els ocells, s'encarreguen de escampar les petites i lleugeres llavors, fins els llocs més elevats i impensables.
Tots sabem que les arrels penetren dins de la terra, en aquest cas però, per entre els trencs i les escletxes de les teules i les cornises. Això fa que si no es neteja, pot produir humitats, goteres i, fins i tot despreniment de teules o trossos de cornises, amb el perill de trencar el cap a algun vianant, que vagi tranquil·lament per la vorera.
Solem tenir cura de tant en tant, de pintar les façanes i les finestres; les teulades també s'haurien de tenir en compte, i donar-lis prioritat, sobretot els voladissos de teules i cornises, per evitar que qualcú en surti amb el cap romput.
No estaria de més fer una campanya de "Maó teulades netes"... a no ser que se'n vulgui fer una de, "Maó plantes aèries" a l'estil de "Maó+flors", organitzant un concurs de fotografia... cosa que no consider convenient, perquè les teulades són perquè hi corri l'aigua de pluja com pertoca, i no per convertir-se en una mena de jardins volants.