Escolta els escoltes

Enrique Granell Ríos em va ensenyar a convertir un ou de gallina en una truita, quan era un al·lotet de Calós. Ell va promoure a Ciutadella el primer agrupament escolta, el "Federico Pareja". Després, centenars de persones han crescut amb l'escoltisme. Apreníem a ser independents, a respectar els altres, a compartir, a creure, a estimar i admirar la natura. A jo també m'agradaria participar a Sant Jordi, aquest cap de setmana a Alaior, però m'ho perdré, però no puc deixar de donar una pinzellada al que van significar tots els anys que vaig passar des que era un dels llops fins a cap d'una unitat de ràngers-guies. La prova més evident és que tots els que formen el grup d'amics que més estim han estat escoltes. Amb ells i altres he compartit moments als que sempre puc tornar, que encara em fan riure i em donen la força d'haver viscut bones experiències que m'ha regalat l'escoltisme. Si l'única cosa que ens pertany és el temps, ara estic segur que a la meva infància i adolescència no el vaig perdre, sinó que el vaig aprofitar en el moviment dels escoltes. Avui, l'estil de vida que promou sembla que no està de moda, que hi ha ofertes d'oci més atractives pels joves, i que fins i tot els adults no s'inspiren gaire en les idees de l'escoltisme. Com si les eines que dóna no siguin d'utilitat. Jo reconec que costa, però també estic convençut que quan faig alguna cosa que em fa sentir bé, em sent escolta. I no només és un record.