La trobada de Sant Joan Baptista al riu Jordà, al voltant del l'any 28 de la era cristiana, és l'inici de l'entrada de Jesús a la vida pública de la nació judaica, ocupada militarment per la potencia romana.
Sant Joan Baptista, es jueu, ben igual que el seu cosí Jesús, (sa mare Isabel i Maria eren cosines), i per tant, viu i creix en una societat on la religió hebrea és el centre de la vida de la comunitat.
Sant Joan Baptista viu humilment al desert de Judea i Samaria, on clama, proclama i predica el nucli central del seu evangeli, que és el següent :
Arrepentiment i confessió dels pecats, la qual cosa comporta el renéixer a una nova vida espiritual de coneixement de les lleis sagrades de Déu, renunciant al pecat ... Açò és, ser batiat espiritualment en "l'Anyell de Déu que lleva el pecat del món".
Sant Joan Baptista anticipa la vinguda de Crist, com el llibertador de la humanitat, el fill de Déu que ens portarà a trencar amb les cadenes del pecat, que ens fan sofrir impedint-nos el relligar-nos amb el nostre Pare celestial, el "Elohim Adonai" dels hebreus.
Segons el Nou Testament, Sant Joan Baptista realitza l'acte exotèric (acte extern, visible i material) de batejar Jesucrist (Jesús l'ungit o consagrat a Déu), ... la qual cosa mostra simbòlicament l'acte esotèric (acte ocult, no visible i espiritual) de renéixer a una nova vida de coneixement de les lleis de Déu.
Sant Joan Baptista és l'únic personatge històric que ha tingut el privilegi de batejar amb aigua del riu Jordà (Riu simbòlic del paradís) a Jesús el Crist. Jesús es refereix a ell com "el primer entre els homes", ... però deixant clar que "en el regne de Déu el més petit dels éssers és més que Joan el Baptista". Sant Joan Baptista és l'únic sant que es celebra dues vegades en l'any, una al naixement i l'altra a la seva mort".
La tradició jueva parla, a la Torà, de un primer naixement físic, el de la mare, ... i un segon naixement espiritual, el del Pare celestial, renunciant al pecat, de tot cor, i encarant nostres vides plenament a l'Esperit Sant.
La festa de Sant Joan de Ciutadella commemora el naixement de Sant Joan Baptista a Terra Santa fa aproximadament 2011 any, ja que va néixer 6 mesos abans que Jesús, el fill de sa tia Maria, cosina de sa mare Isabel.
Aquestes providencials escenes només tenen lloc entre els dies vint-i-un i vint-i-quatre de juny de cada any a la Ciutadella de Menorca, a l'occident dels territoris de la Cristiandat.
La festa de Sant Joan Baptista de Ciutadella de Menorca neix a la capital cristiana de Menorca a la edat mitjana.
Aquesta festa actual té un origen militar i religiós, inseparable en una època en què Menorca era la frontera sud-oest de la Cristiandat, així com una peça més de l'Orde de Sant Joan de l'Hospital, en la ruta marítima de frontera i peregrinació, cap a Jerusalem (Ciutadella de Menorca, Florència, Malta, Sant Joan de Acre).... Fixeu-vos com totes aquestes comparteixen la mateixa bandera, mateix sant i el mateix patró, Sant Joan Baptista.
Menorca és recuperada per a la cristiandat l'any 1287. El rei Alfons III, encomana i li dona poders al seu capità, Pere de Lesbia (Home honrat i ciutadà de la ciutat de València), per poblar l'illa de Menorca de bones gents vingudes de Girona (Catalunya).
De la mateixa forma que a la conquesta de Mallorca (1231), i la conquesta de València (1238) el rei fa el repartiment de les terres conquerides entre els principals estaments nobiliaris i militars que han participat en els fets d'armes, entre els quals hi estaven les ordes de cavalleria. Aquest cavallers quedarien a la defensa de la illa durant els segles XIV i XV, temps en que l'islam no era massa enfora, i Menorca tenia una milícia armada, formada fonamentalment per un cavaller armat i un cavall, aportat per cada família noble de Ciutadella.
Els jocs des Pla que són part dels entrenaments militars per la lluita dels cavallers, la alçada i davallada de l'estàndard per part de la dona del caixer casat, el punyal que porten els cavallers i tants altres detalls, són proves de l'aspecte militar d'aquesta festa.
La creu blanca damunt l'estàndard vermell es el mateix que te l'Orde de Sant Joan de l'Hospital.
Aquesta és l'Orde de monjos i guerrers més important de tota l'Edat Mitjana. Els cavallers guardaven, per a tota la cristiandat, els llocs sagrats i les fronteres més sensibles, així com les rutes de peregrinació que anaven cap a Terra Santa. També regentaven ciutadelles, molins de blats, i els hospitals de peregrins i milicians de Déu (aquest és l'origen del seu nom). Són els successors de la Orde del Temple, dissolta l'any 1312, i què tenia com a principals advocacions la de Sant Joan Batista, Sant Bartomeu i Sant Miquel Arcàngel.
Els colors, formes i símbols de l'estàndard de Sant Joan Baptista, són el vermell i el blanc, que són els colors dels éssers de la llum, benefactors de la raça humana front als colors negre i vermell que ho són dels mags negres.
L'estendard de Sant Joan Baptista porta la creu cristiana blanca dels cavallers templers, que amb les seves vuit suaus puntes sosté els 360º de la volta del cel. Aquesta creu blanca està situada al centre de la tela vermella que és el símbol de la sang de la passió de nostre senyor Jesucrist. L'anyell blanc simbolitza la aliança de la humanitat amb Déu, es la imatge més apreciada de la festa, des del punt de vista esotèric. La humanitat, redimida pels coneixements de les ensenyances del Fill del Pare celestial, porta als muscles a l'ésser que treu fora el pecat de l'home.La festa comença amb el toc del tambor, que marca una meravellosa cadència musical, que fa tremolar el nostre interior, amb un so que ens recorda el bategar del cor de la mare que ens ha donat la vida, del bategar del cor del principi de la creació. Seguidament el fabiol anuncia la crida a la lluita per defensar la cristiandat, per defensar Menorca dels sarraïns que han sigut vistos per la torre de guaita d'Artrutx.Pels carrers de Ciutadella camina "L'home des Be", portant l'anyell de Déu, la veritat, i per tant és el poble del Crist que ha sortit de les boires del pecat, i on uns cavallers celebren la victòria militar de fora vila, obtinguda davant els sarraïns, que volen destruir la nostra nació, des que varen ser derrotats i expulsats l'any 1.287.–––-
estanis.adonai@gmail.com