IGA Menorca neix ideològicament baix la filosofia i convicció que l'esport no és només un dret de tots, sinó també un benefici per a tota la societat. A partir d'aquesta ideologia neix el repte de crear un espai i un context esportiu, i es l'any 2004, quan Menorca demanar el seu ingrés a la "Internacional Island Games Association. Aquesta associació està formada per petites illes (de menys de 100.000 habitants) repartides per tot el món, que tenen com objectiu principal, impulsar i fomentar les relacions d'amistat i cordialitat a través de la pràctica esportiva.
IGA Menorca, amb el Sr. Miguel Ángel Milla com a president, treballa per poder dur els millors esportistes de l'illa a aquestes competicions o trobades, que es celebren cada dos anys. Té un finançament majoritàriament privat, amb el suport del CIM i de tots els ajuntaments de Menorca, la col·laboració de moltes entitats privades, dels propis esportistes i de la població, a través de les targetes de "Soci IGA", gràcies a la suma de tot aquest esforç, aquest projecte pot sortir endavant.
La mare d'en Frank Estrada, com a mare d'un possible campió, també es va comportar com una possible campiona i va demanar a tots els seus amics que es fessin socis d'aquest projecte, concretament per poder assistir als jocs de Wight 2011, la seva idea no consistia només en demanar diners perquè els esportistes poguessin pagar-se part del viatge, sinó també per donar a conèixer aquest projecte i aconseguir que Menorca fos dignament representada pels nostres esportistes, ella volia que la societat s'impliques perquè els suport de tothom és fonamental. Aquestes amistats vam respondre i entre tots vam poder aconseguir aquest somni.
Frank Estrada té un currículum impressionant, del que destacaré que l'any passat va ésser el campió d'Espanya en la seva categoria, i aquest any participant amb els millors nedadors de les illes de Guernsey i Foroyar, nois d'entre 20 i 25 anys, alguns d'ells mundialistes, després de 4 dies de competició i 21 proves, en Frank de 15 anys va aconseguir la tercera posició, que li va permetre dur cap a Menorca la medalla de bronze en 200 metres "braça".
El seu esforç i la seva disciplina, la seva força de voluntat, aixecar-se cada dia a les 5 del matí per entrenar abans d'anar a classe i seguir entrenant després de les classes, el seu esperit de superació, l'han permès gaudir doblement d'aquesta experiència, per una banda, l'important l'èxit esportiu, i per l'altra també el poder conèixer nova gent que va rebre els menorquins amb els braços oberts, allà ha deixat noves amistats i ha viscut meravelloses sensacions i records que s'ha portat dins de la seva maleta cap aquí. Felicitacions, Frank Estrada, i aquesta vegada sí, l'esforç s'ha vist recompensat.