Síguenos F Y T I T R

La trampa del "Sí a tot"

|

El nou conseller balear de turisme, Carlos Delgado, ha vingut a Menorca per oficialitzar el canvi de règim en matèria turística. Segons diu, ara toca passar del "no a res" dels anteriors governants —sobretot el PSM: la cantarella d'anomenar-lo "el partit del no" ja és vella—, a l'era del "sí a tot", remei infal·lible per sortir de la crisi i garantia d'èxit per a tots els emprenedors. Jo crec, i vull argumentar-ho, que ni abans estàvem en el "no a res", ni ara entrarem en el "sí a tot"; i que si en tot cas hi anéssim a parar, el pronòstic seria esfereïdor.

Consti que som un convençut de la necessitat de simplificar la burocràcia i agilitar els procediments administratius, de promoure noves experiències productives, de facilitar que les bones idees dels emprenedors es puguin posar en pràctica, i de procurar que tota l'administració funcioni com una palanca a favor de l'acció, i no com un fre o una barrera. Això comporta la necessitat de fer reformes, està clar. Una altra cosa ben distinta és aprofitar que els tests s'assemblen a les olles per eliminar, en nom de la flexibilització dels procediments, uns criteris clars i selectius que tot govern ha de tenir per encaminar els projectes privats amb prudència i visió de país, i que impliquen assumir que no tot s'hi val.

Sota la denúncia d'un pretès "no a res", sovint hi ha la intenció d'alguns –una minoria– de promoure projectes que estan fora del consens, del marc d'ordenament general que Menorca o les Illes Balears s'han donat per a la seva activitat econòmica. Si un promotor immobiliari presenta projectes per construir dins ANEIs, òbviament tindrà la sensació que li diuen que no a tot. Li haurien de dir que sí?

El presumpte "sí a tot" té un grandíssim perill: obrir la veda de la lliure competència sense cap mena de criteri per defensar i protegir les persones i les empreses que vivim i treballam a Menorca. Agafem l'exemple del comerç: si no hi ha cap tipus de restricció perquè s'estableixin a Menorca grans superfícies o franquícies de grans grups, el comerç local té els dies comptats. Algú dirà que som els clients els qui hem d'escollir. Mentre puguem, és clar. El dia que la política de terra cremada que practiquen les grans cadenes de distribució hagi capolat els petits botiguers, haurem acabat de poder escollir. I, a més, allà on abans hi havia un sector productiu d'autònoms, empreses familiars i PIMEs, només hi hauria assalariats amb els baixos ingressos característics de les grans cadenes de consum. És aquest el futur que volem per al comerç de Menorca? Jo, francament no. I em sembla molt bé que les nostres administracions –ajuntaments, Consell, Govern– articulin mecanismes de protecció del petit comerç. Només faltaria.

El mateix pot passar amb el "sí a tot" del conseller Delgado en matèria turística. Si es permet que qualsevol, sense cap control ni encaminament, pugui realitzar a Menorca les inversions turístiques que més li convenguin, en un futur no massa llunyà tindrem una empresa turística local desapareguda. Qui podrà competir amb la capacitat inversora, de gestió de preus, captació de clients i posició de predomini dins el mercat si no hi ha cap criteri per decidir què és prioritari, què és secundari i què és nociu? Què quedaria quan s'hagués dit "sí a tot", i els qui no haguessin pogut resistir la competència dels gegants turístics se n'haguessin anat per avall?

El "sí a tot" és una trampa mortal. A curt termini apareix com la benedicció de la lliure competència, però ràpidament es transforma en un camí avantatjós per als qui estan més ben situats: és el camí més ràpid per assegurar que el peix gros es mengi el petit. Jo no vull que els meus governants diguin que sí a tot, sinó un "sí" ben gros als projectes que ajudin a desenvolupar una Menorca equilibrada, justa, sostenible i nostra, i un "no" igualment clar i rotund als projectes que posin en perill aquestes fites.

L'èxit de Menorca com a destinació turística de futur no passa pel "sí a tot", sinó pel sí condicionat i selectiu a aquells projectes que ajudin a fer de la nostra illa un lloc especial, una destinació amb caràcter propi i irrepetible. I això passa per garantir, entre altres requisits (territorials, ambientals, socials) que l'empresa local menorquina pugui continuar existint, i que els menorquins no quedem condemnats a convertir-nos tots plegats en un exèrcit d'assalariats de baix cost d'unes firmes que no sabem de qui són ni a qui serveixen, i que el dia que el nas els digui que hi ha més beneficis a un altre indret, deixin d'invertir aquí i ens deixin a tots amb un somriure estúpidament congelat als llavis.

Lo más visto