Un cafè amb amics pot ser el millor antídot de la socialització, el millor beuratge contra l'individualisme. Una trobada per poder parlar, comunicar-se, xafardejar o, tan sols, tenir una mica de vida social d'aquella que abans se la coneixia com del tu a tu i que pocs practiquen. Una cita dirigida a desvirtuar tot tipus de connexions i xerrades mitjançant un teclat i una pantalla.
Però les tasses i les culleretes, que havien de moure's a ritme de xerradeta, acaben compartint taula amb els elegants 'smartphones'. Un cafè descafeïnat de paraules, de frases llargues i subordinades, de mirades còmplices. Amb una enorme cullerada de ganyotes i onomatopeies així com mots de dues i tres lletres per tal de semblar que ets a la conversació quan realment fas les delícies al món del whatsapp. Un cafè descremat, amb poc sabor, amb xarrupades, caps baixos i ulls fixats en aquells aparells intel·ligents que, a un ritme frenètic, no fan més que il·luminar-se i anunciar nous missatges.
Els gadgets de moda ens estan transformant en éssers socials de portes cap a dins per donar regna solta a un enorme i interminable Gran Germà virtual on tothom sap de tothom i ningú és capaç d'allunyar-se de la pantalla. I allò curiós és que la comunitat ja és coneixedora d'aquest esdeveniment anomenat cafè que, malauradament, ha acabat fred.