En el capítol anterior el conseller de la cosa va presentar a na Nataixa la nova assessora de la conselleria, na Socorro de sa Pobla, que ja no haurà de menester el nivell C de llengua per ser funcionària.
Tots tres van acabar contemplant una ensaimada monumental que era la maqueta de les Illes Colonias de Ultramar. Al conseller i l'assessora se'ls anaven les mans de ganes de manyuclar la coca. Mentre, al nostro espia, disfressat d'observador de Camps Imputats S.A., també se li anaven les mans, però en aquest cas per pessigar na Nataixa.
Quan ahir matí la russa va arribar a la conselleria va trobar una gran animació. El conseller i na Socorro havien fet enramar el despatx amb serpentines i banderetes, espanyoles naturalment, i cantaven i ballaven mentre prenien qualque glopet de vi.
L'espia continuava allà, entonat devora la finestra tot i que havia adaptat la seva disfressa a una nova situació. Ara anava de Camps Defenestrats S.A., i per exterioritzar el sacrifici de la seva empresa "por la patria", damunt del cap duia dues banderetes espanyoles.
Perquè ho entenguin, igual com el tren de broma d'aquella ciutat de l'Illa de les Vaques coneguda pels seus compulsius canvis de circulació.
– Idò? –va exclamar na Nataixa Rasputinova sense poder dissimular la seva sorpresa–. Que és que en Tsapateru ja ha convocat eleccions?
– Vine aquí –va respondre el conseller, que de tan content que estava s'havia tret l'americana i la corbata i hi havia el perill que s'acabàs traient qualque cosa més–. Celebra-ho amb noltros, encara que tu siguis dels altres!
– Ai Nataixa –va afegir la de sa Pobla, que seia eixancarrada damunt la taula del conseller–. Ja hem tingut el primer èxit. La nostra política és total total. Inversions, feina, turisme i del bevedor, que vol dir que gasta, eh? Vine a brindar amb noltros!
– I què és açò tan important que ha succeït? –va respondre la russa mentre acceptava la copa–. No serà que han recuperat els doblers que van volar amb la història d'Ibatur?
– Tu sempre remenant merda, Nataixa –va replicar el conseller mentre arrufava el nas–. Parles d'unes coses que ja formen part del passat i que ara hauríem de començar a dir que potser no han succeït mai!
– Hauries de fer més bonda, Nataixa –va afegir na Socorro de sa Pobla mentre oferia també una copa al nostro espia disfressat–. Tengui, senyor observador valencià, que un dia és un dia... I si està trist perquè li han decapitat el seu kefe, sempre li quedarà na Rita!
– A l'Illa de les Vaques ha picat un inversor... –va començar a explicar el conseller de la cosa a na Nataixa–. Mira si mos pot donar discurs, això! Podrem fer la primera autorització a mida (to size) passant de totes les collonades habituals.
– Tu ja ho saps, Nataixa –va continuar la de sa Pobla mentre es començava a mirar amb interès el nostre espia i bufava per fer-li voleiar les banderes de damunt del cap–, que si el patrimoni rural, que si el paisatge, que si l'impacte ambiental... Anant amb aquest miraments, cap amic nostro mai no s'hauria fet ric!
– Així que és una inversió molt important, idò? –va respondre na Nataixa, que també havia reparat en la presència de l'espia i que per si un cas es mantenia a distància d'ell.
– Mem! –va respondre el conseller– M'arriba que reconvertiran un casat immens de lloc en hotel, sembraran pomeres, faran unes bodegues de sidra... allò que li diven una sidreria..., i encara aclariran un recinte arqueològic molt gros que hi ha per allà devora.
– I que han promès que no es carregaran, eh? –va afegir la de sa Pobla abans que na Nataixa li pogués recordar de qui és responsabilitat l'arqueologia...
– Idò sí que sembla una bona iniciativa, conseller! –va replicar na Nataixa–. Si li aconsegueixen colar un hotel en zona rural, almanco que sigui a canvi d'una bona inversió... Perquè tot açò que explica no deu davallar dels 10 o 12 milions d'euros. És un capital!
– Bono –va respondre el conseller mentre es gratava el clotell com quan era soldat–. En realitat aquests inversors tan importants diven que no en pensen gastar més de 3, de milions. Però mira si són bona gent, que ho fan per amor a l'illa, no pel negoci.
– Tres milions? Més poc que fer una escola petita? –va replicar na Nataixa posant uns ulls com a taronges–. Ai conseller, que me sembla que li vénen un porc molt magre, per poder fer tanta sobrassada.