Cada dia que vaig fins a la redacció a peu, arribo a la feina amb una pregunta al cap: Què venem als turistes?
L'origen de tal dubte és la presència de capells mexicans de diferents dimensions a ses Voltes acompanyant altres joies de record de Menorca com davantals amb la recepta de la caldereta de llagosta. Potser els ultres de la interculturalitat em diran que en un món globalitzat, les senyes d'identitat ja no són locals, sinó universals, però a mi em permetran que m'indigni davant aquest fet. A Menorca ningú no du capell mexicà, ni crec que temps enrere ho fessin. No m'imagin, al segle XIX, un pagès cultivant el camp i guardant-se del sol amb un capell mexicà al cap. Esper que els historiadors em donin la raó.
Aquest fet m'ha duit a vegades a pensar en com venem Menorca als turistes quan són aquí. Un savi del turisme m'explicava una vegada que no entenia per què a les cartes dels restaurants menorquins es posa el "gazpacho" com un dels plats estrella, i en canvi són poquíssims els que ofereixen als seus clients un plat tan bo i tan menorquí com l'oliaigua. És perquè se sentin com si fossin a casa? Em diran tiquismiquis, però si jo vaig a París, no espero que em serveixin una caldereta de llagosta perquè em senti menorquí. Jo vull degustar la gastronomia francesa. Em perdonaran, però no crec que tot valgui per treure els doblers als turistes quan són aquí.