El motiu d'aquest article és fer pública la meva particular conclusió sobre les dades extretes de l'Informe de la Sindicatura de Comptes 2008, pel que es refereix a Ferreries. Moltes de les dades que apareixen a l'informe són pròpies de la gestió pressupostària de l'exercici 2008. Altres, però donen pistes d'una forma de gestionar els recursos a llarg termini, com per exemple: l'indicador d'endeutament per habitant i el de pressió fiscal per habitant. Ja que aquests indicadors reflecteixen la contribució del ciutadà del municipi al sosteniment dels serveis, que difícilment varia molt d'any en any, i l'acumulat del deute del municipi en un període llarg de temps. Altres també ens poden donar pistes, però necessiten més coneixement de la realitat o de la tendència que han tingut durant una sèrie d'anys, com per exemple: l'indicador de despesa per habitant, d'inversió per habitant, esforç inversor, autonomia fiscal i la contribució del pressupost al romanent de tresoreria.
Quant als dos primers indicadors, endeutament per habitant i pressió fiscal per habitant, Ferreries ocupa les millors posicions. 184,3 €/hab. i 444,3 €/hab. respectivament, molt per davall de la mitjana de Menorca. 686,1 €/hab. i 718,6 €/hab.
Pel que respecte als altres indicadors, a Ferreries reflecteix una mica la tendència que ha mantingut al llarg dels darrers 8 anys, amb governs liderats per l'esquerra.
Despesa per habitant 1.644,7 €/hab. enfront de la mitjana de Menorca (1.327,4 €/hab.) Motivat bàsicament pel gran esforç inversor no només d'aquest exercici 2008 liquidat sinó dels darrers 8 anys fins el 2011. Molts d'aquests anys en període de crisis. Així aquest esforç inversor va permetre iniciar la sala multifuncional, projecte estrella i molts d'altres que ara no detallaré. De fet, el nou govern anirà acabant obres que ja compten amb el finançament.
Inversió per habitant 758,6 €/hab. enfront de la mitjana de Menorca (325,5 €/hab.). Lo que demostra l'afirmació anterior. Com també ho fa el percentatge d'Esforç Inversor situat en el 46% enfront de la mitjana de Menorca (24,5%).
Autonomia fiscal 26% enfront de la mitjana de Menorca (37,6%). Aquest és un indicador més baix però no necessàriament negatiu. Aquest indicador és respecte de l'exercici 2008 i pel meu entendre es deu a diferents fets, destacant-ne un per sobre dels altres i que ha estat una tendència al llarg dels darrers 8 anys. I aquest ha estat que gràcies a la capacitat política es varen no només el 2008, sinó els darrers 8 anys aconseguir molts de recursos d'altres administracions per fer front al gran esforç inversor en el municipi. Uns 25 M. €, dels quals 15 M. € es varen aconseguir d'altres administracions. En un municipi on el pressupost municipal oscil·la entre 5 i 6 M. €. Altres factors són els elevats ingressos que s'obtenen de les concessions de la platja de Cala Galdana, i en el cas de l'exercici 2008, la venda d'un solar per a la compra d'un altre per ubicar-hi l'escoleta municipal.
Contribució del pressupost 2008 als romanents de tresoreria (Aquest indica l'estalvi de l'exercici pressupostari que queda a disposició per serveis o inversions de l'exercici següent) 34% enfront de la mitjana de Menorca (80,60%). També és un indicador més baix però no necessàriament dolent. Ve donat bàsicament perquè aquest any 2008 circumstancialment amb el resultat pressupostari ajustat a dos ajuntaments (socialistes) van generar estalvis per disposar en exercicis posteriors, en taxes molt elevades (Maó 274% i Sant Lluís 149%). A l'altre extrem Es Castell -1.199% i Ciutadella 405%. (en aquell moment governats els dos pel PP). Per tant, tancant els dos l'exercici pressupostari en negatiu es van menjar estalvi. Rompent en aquell moment l'argument genèric actual de la dreta, que l'esquerra gasta més que el pressupost disponible.
Dit tot açò, vull deixar clar que així i tot les arques municipals de Ferreries presenten dificultats de liquides, però bàsicament pels deutes d'altres administracions, sobretot del Govern de les Illes Balears i en menor mesura del Consell Insular de Menorca. Aquí és on crec que l'estructura centralitzada d'Estat no ajuda gens a les problemàtiques diàries de la gent. Com més allunyat està el poder decisió i els recursos per fer possibles aquestes decisions de la gent, més poc es contribueix a millorar el benestar col·lectiu a llarg termini. I la discrecionalitat de les decisions tendeixen a exercir-se des d'interessos partidistes i/o territorials i no en criteris de justícia social i equitat.
Per acabar només desitjo que el nou govern de Ferreries, no empitjori els indicadors que s'haurà trobat: endeutament per habitant, pressió fiscal per habitant i un nivell adequat de serveis públics de qualitat. I segueixi donant especial atenció al major actiu que té el poble i que li dóna més cohesió social, el seu teixit cultural, social, educatiu, juvenil, esportiu, ... Ferreries s'ho mereix! (Versió parcial de l'article publicat en el blog www.entesadeferreries.cat).