En matèria turística, la legislatura va començar amb les primeres declaracions del conseller Delgado: "No es farà la transferència de les competències en promoció turística". No cal insistir en la gravetat que açò comporta per a Menorca. En tot el que fa referència al màrqueting, la distinció del producte és el punt de partida. Si no hi ha diferenciació, senzillament no hi ha promoció. En resum: sense distinció, Menorca no existeix en el mercat turístic internacional. Només existeix un apèndix de Mallorca on exportar i expandir el mateix model i el mateix producte implantat a l'illa veïna.
Lògicament, els hotelers s'aferren al "tot inclòs" com a un ferro roent. No és culpa d'ells.
No poden fer altra cosa. No disposen dels ressorts per poder-se posicionar com a producte diferenciat d'una forma prou àmplia i general com per substituir aquest tipus de turisme per un de més adequat als interessos del desenvolupament econòmic de Menorca.
L'esperit "torero" del conseller Delgado ha trobat el seu just contrapunt en l'actitud submisa de la presidenta del Consell de Mallorca, que al cap de pocs dies es va apressar a proclamar que "renunciava al traspàs de la competència en promoció turística". Dic esperit "torero" per definir d'alguna manera passar-se per l'arc del triomf l'Estatut d'Autonomia, que a pesar del seu exòtic nom no és sinó una llei. Llei orgànica aprovada pel Congrés dels Diputats, per a més detalls. Una llei que estableix, com s'ha repetit fins a l'avorriment, en l'article 70, que la promoció turística és una competència pròpia dels consells insulars.
El còctel és explosiu. Es nega a Menorca la competència que li és pròpia i la seva corresponent dotació pressupostària i s'ha de conformar a ser objecte d'una promoció turística que s'adapta tant bé a les necessitats de Mallorca, que el seu Consell renuncia a la mateixa competència en favor del Govern. El resultat fa por. Els menorquins continuarem pagant amb els nostres impostos una promoció que només afavoreix Mallorca, mentre que els nostres hotelers hauran de continuar pagant una promoció diferenciada amb càrrec a la seva butxaca.
Les explicacions que fins ara han donat el mateix conseller Delgado o el president Tadeo són insuficients. Apel·lar a la crisi i invocar una indesitjable transferència mal dotada és un subterfugi. Els diners són i seran els que hi ha, igual que els recursos humans. Només es tracta de transferir-los a l'òrbita del Consell de Menorca perquè aquest organisme els assigni de la forma que consideri oportuna. Això és autonomia i la resta són romanços. Al·legar que l'anterior Govern tampoc ho va traspassar ja ratlla l'insult a la intel·ligència dels ciutadans. El Partit Popular va guanyar les eleccions amb aquest traspàs en el seu programa. La consellera Cabrera, com a portaveu del Consell, va dir que el Sr. Marc Pons no tenia crèdit per reclamar que es complís aquest punt del programa, perquè en el seu mandat tampoc es va aconseguir. Què hem de pensar, idò? Que tant flac serà en Tadeo com va ser en Pons? No ho dic jo, ho ha dit la Sra. Cabrera. El compromís electoral del PP no és amb el Sr. Marc Pons. És amb el seu electorat i amb la ciutadania en general.
La solució que proposa ara Delgado és rocambolesca. Crear una Comissió executiva presidida per Tadeo que decideixi, dins de l'Agència de Turisme Balear, com s'ha de promocionar Menorca. És a dir, cream un nou organisme (no havíem d'eliminar-los?) i hi mesclam Consell i Govern (no havíem d'evitar duplicitats?). Per què no traspassar els doblers que manegarà aquesta Comissió executiva i que el Consell els assigni com trobi oportú? Clar i net. El President Tadeo s'estalviarà un temps preciós en viatges d'anada i tornada que podrà dedicar a fer la seva feina.
En política, tant les coses que es fan, com les que no es fan, s'han de poder explicar i que la gent les entengui. En aquest tema, encara falten moltes explicacions.
Josep Castells Baró ha estat gerent del PDPT des Mercadal i del de Menorca