Vaig a visitar un altre cop el cementiri d'Alaior. Hi vaig dia 2 de novembre, que pròpiament és el dia de la festivitat dels fidels difunts. En el diari d'avui, la crònica m'ha cridat l'atenció. El titular és impactant: El cementiri d'Alaior lluí una original decoració, diu. Com que no vaig ser capaç d'adonar-me, hi torn per investigar amb més detall. Com Judes quan li van dir de la resurrecció, necessitava una prova. Ja en el desenvolupament de la notícia s'indica: "El recinte lluí una imatge renovada i cuidada, que va merèixer els elogis de la gent." Original i renovada? Don tres voltes al cementiri i, la veritat, no vaig res que no sigui com cada any, a tots els cementiris de Menorca: la brigada ha emblancat, els jardiners han esporgat els arbres, els operaris han fet net les camades i viaranys. Com toca ser. Quan hem de rebre visites, nosaltres també ben preparem la casa. Com toca ser. És cert, com diu el diari: a l'entrada hi ha matolls de crisantems blancs dins textos de color fúcsia. Abans, els crisantems es sembraven a les pasteretes, ara són dins set perols de color fúcsia. Tal vegada l'originalitat radiqui en el color, no em diguin que el fúcsia no és atrevit, per un cementiri? En la notícia es destaca la labor altruista de na Lina Pons "donant idees en la posada a punt del recinte". Com que hi ha tantes Lines Pons a Alaior, és difícil poder identificar la que mereix l'elogi. La informació periodística diu després: "Des de l'equip de govern es comenta que s'ha volgut fer aquesta actuació ja que en els últims temps el cementiri estava "un poc abandonat". Desconec si quan l'equip de govern es refereix a "els últims temps" pensa en els darrers cinc mesos, o si va més allà, i es refereix a l'anterior equip de govern. No fa falta ser una guineu per entendre què vol dir, aquest ens que denominem "equip de govern". La veritat, jo he vist el cementiri com sempre, net i aclarit en dies com aquest. La veritat, fa falta despotricar dels altres per parlar bé de si mateix?