Amb motiu de l'estudi que estic realitzant, sobre l'exili menorquí, en moltes ocasions he d'accedir a llibres especialitzats, editats per petites empreses o autoeditats, que no es troben a Menorca i als quals seria molt complicat arribar. Per aquest motiu, darrerament he hagut de recórrer a la biblioteca d'Alaior per demanar ajuda. A través del catàleg col·lectiu podem conèixer si aquests llibres es troben en altres biblioteques de les Illes Balears o de Catalunya (desconec si podem arribar més lluny), i normalment, sigui en un o altre centre, localitzem el llibre. A través del servei de préstec bibliotecari en xarxa, podem demanar el llibre i, gratuïtament, al cap d'uns dies és a Alaior. En ocasions pot venir des de Mallorca, des d'Eivissa o des d'algun poble de Catalunya. D'aquesta manera, sense gaire pega, puc gaudir d'obres que serien introbables. La biblioteca d'Alaior pot tenir trenta mil llibres, o més (no ho sé), però a través d'aquesta xarxa, en realitat en disposa de cents de milers. A més, tenc la impressió que el personal de la casa està content de poder moure's en aquest món de la biblioteca compartida, i sempre es preocupa per a resoldre les peticions que els faig. Els ho vull agrair. El catàleg, el funcionament de la xarxa, la presència de personal qualificat, el transport dels llibres... tot això deu costar diners, diners que no es veuen però que fan possible un servei. Desconec si les retallades que s'anuncien afectaran en el futur a aquest servei, estic per dir que no. El que voldria dir és que moltes vegades els polítics (que també he viscut l'experiència d'haver de gestionar els diners que es dediquen a la cultura i l'art des de les administracions públiques, ja sigui en el Consell Insular o en l'Ajuntament d'Alaior) veim com a despesa allò que s'hauria de veure com a inversió. Ara s'està imposant un discurs en el qual ens diuen que els serveis culturals s'han d'autofinançar, que no poden ser deficitaris. Potser en alguns casos pot ser possible, però per regla general no ho és. I millor que repetir aquesta idea "dels diners tirats" hauríem d'esforçar-nos més per a fer pedagogia política i defensar la "dels diners invertits". El fet que no siguin visualitzables no significa que no hi siguin.