Quan una determinada formació política aconsegueix una majoria absoluta, acostuma a sentir-se legitimada per dur endavant les seves idees, atès que la majoria de gent l'ha votada. Però tal i com van les coses actualment, convé fer un parell de precisions per no confondre legalitat amb realitat.
El sistema electoral és ara el mateix que abans i les majories s'aconsegueixen de la mateixa manera. Són tant vàlides ara com ho eren abans. Però el context social no és el mateix. Els anys recents en què l'economia estava embogida pel consum, quan els crèdits es donaven sense petició prèvia (quanta gent rebia escrits del seus bancs dient que li havien concedit un crèdit sense haver-lo demanat?), quan construíem molts més edificis dels realment necessaris... Quan, en definitiva, qui més qui manco la campava sense massa problemes, l'atenció cap a les polítiques que executaven les institucions tenia pocs seguidors, i això donava més mànega ample als elegits.
Avui les coses són ben diferents. El miratge del creixement constant del capitalisme teòric s'ha topat amb algunes limitacions del món real. Ara, ja no hi ha tanta gent entretinguda amb el consumisme. I les retallades pressupostàries que ja es fan o que es veuen venir, sacsegen la gent de la seva butaca.
De cop i volta, la gent comença a interessar-se per saber les decisions que es prenen als centres del poder públic o del poder privat. Perquè ha crescut la consciència i s'ha fet evident que aquestes decisions acaben afectant tothom. I també perquè els casos de descrèdit oficial s'han repetit massa vegades.
Precisament un dels temes més qüestionats és el de la representació democràtica sortida de l'actual sistema electoral, la qual cosa ens retorna a les majories que comentàvem al principi de l'escrit. Per exemple, l'actual equip que dirigeix el Govern Balear va sortir elegit amb més del 46 % dels vots emesos, la qual cosa li ha permès una àmplia majoria absoluta en el Parlament. Però si aprofundim una mica en els números, potser matisarem el punt de vista.
La participació en les votacions de les passades eleccions autonòmiques va ser de devers el 60 %. Si aplicam el 46 % al 60 %, veurem que l'actual majoria absoluta al Parlament balear representa en realitat el 28 % de l'opinió expressada per la comunitat humana que pot votar a les Balears. O dit d'una altra manera, un 72 % de la població no va votar l'opció que va guanyar.
No són dades estranyes en el sistema electoral vigent (als USA s'elegeix el govern amb una abstenció encara molt més alta). Però, com dèiem, el context social ha canviat per mor de la crisi. I de fet, dins el propi equip guanyador s'hi troben polítics amb amplitud d'anàlisi com per tenir-ho molt present. Saben que no poden radicalitzar l'aplicació de les seves idees, perquè hi ha una alta probabilitat de resposta social a la contra. Uns anys abans, això ja era matemàticament possible, però és que, avui, és sociològicament molt probable. Governar avui, és un exercici més incert.
Per això, quan alguns responsables públics anuncien que ha començat una etapa on es dirà "sí a tot" (referint-se als projectes d'intervenció territorial que presenti la iniciativa privada) cal pensar que es tracta del sector governant més propens a creure que ho tenen tot legitimat pel resultat de les urnes. Perquè no és difícil preveure que aquest missatge tan dràstic provocarà el ressorgiment de projectes que resultaran força polèmics, que havien estat precisament arraconats pel nul interès social que presenten.
En un territori petit, tan pròxim al ciutadà com és aquesta illa, les intervencions que s'hi facin han d'estar com a mínim meditades i valorades. A Menorca la gent hi habita des de fa milers d'anys i el funcionament de la major part dels seus ecosistemes tenen la variant humana incorporada. Per tant, es poden fer moltes coses. Però no totes les que la cobdícia humana i particular vulgui plantejar.
Abans d'anar dient que sí a tot, farien bé aquests representants públics en tenir present que, actualment, molta més gent que la de costum, està pendent d'observar i analitzar les seves decisions. No deixa de ser una paradoxa. La política, per criticada, ha acabat tenint més seguidors.